El Parc Agrari del Baix Llobregat es troba en una zona densament poblada. La pressió en aquesta àrea de producció d’aliments arriba per tots els fronts. Pressió urbanística, per l’ús de l’aigua, expropiacions i un llarg etcètera...
Els furts i els robatoris són una d’aquestes pressions que reben les explotacions agràries. Aquesta situació ha estat una constant ja des dels anys vuitanta, on es va donar alguna situació realment greu en l’enfrontament entre un pagès i una persona que va entrar a robar al seu camp.
Una de les reivindicacions històriques en el Parc Agrari va ser poder reforçar la vigilància més enllà dels diferents termes municipals. Les policies locals no poden traspassar el límit administratiu del seu municipi i això era un problema important quan es detectaven persones robant que anaven d’un municipi a l’altre. Aquesta circumstància ara ja ha quedat superada per la presència dels Mossos d’Esquadra, però en els anys vuitanta i principis del noranta era un limitant important a l’hora d’establir una bona vigilància. Per això alguns municipis com Viladecans han tingut una seguretat privada durant molts anys.
Posteriorment el Consorci del Parc Agrari va poder implantar el Servei de Vigilància. Però va haver de superar algunes dificultats, ja que tot i ser un servei privat havia de tenir un reconeixement que dona la Guàrdia Civil per poder fer la vigilància en els diferents termes municipals. Són els “Guardas privados de campo”.
Aquest servei està implantat des de la creació del Parc Agrari, però tant per qüestions pressupostàries com operatives, té limitacions.
Posteriorment la col·laboració entre la policia local, els mossos d’esquadra i el servei de vigilància va portar a una època amb una davallada dels robatoris, tot i que mai es van eliminar del tot. Els furts, aquelles petites quantitats de producte que s’emporta una persona que surt a passejar, han estat sempre molt difícils de prevenir.
En els darrers anys hi ha hagut un repunt dels robatoris, sobretot durant la temporada de carxofes. Qualificar-ho de robatori vol dir que estem parlant de quantitats importants de producte que es sostreu del camp. El destí d’aquest producte sol ser la venda en mercats ambulants o petites botigues.
Els efectes del robatori sobre un camp no es limiten a la quantitat de producte sostret, que quan parlem de centenars de quilos tenen un efecte important en l’economia de la pagesia. L’efecte, en el cas concret de la carxofa, arriba a que, com que no es cull de manera acurada, es pot malmetre la planta i, per tant, comprometre la producció futura.
Els furts, tot i que són petites quantitats, poden arribar a ser importants quan sempre es donen en aquella figuera o aquell rengle de carxoferes vora del camí. Els robatoris grans solen fer-se en hores amb poca presència de persones al camp i amb grups organitzats i és difícil de trobar-los actuant, però és molt fàcil que un pagès es trobi amb un caminant que es treu la bossa de la butxaca i s’emporta quatre faves per sopar. En aquests casos la resposta sol ser “per quatre faves no passarà res”. I en aquests casos hi ha una sensació d’impotència i frustració bastant elevada.
Tancar els camps no sol ser una solució viable, tot i que en alguns llocs concrets s’ha fet. La pagesia té altres propostes, com reforçar la vigilància i la coordinació per part de tots els cossos i forces de seguretat, posar càmeres de seguretat en alguns accessos concrets. Aquesta podria ser una solució que caldria implantar tan ràpidament com es pugui.
Però el que realment és important és que la ciutadania que va a passejar pel Parc Agrari, tingui consciència que gràcies a la feina de la pagesia pot gaudir d’una caminada en un espai obert i, per tant, el que ha de fer és mantenir el màxim respecte a la seva feina.
Quan es tracta de grans robatoris, també podem fer-hi alguna cosa. Per exemple comprar als mercats o en aquelles botigues que sabem que poden acreditar l’origen d’allò que ofereixen. Hem de posar en dubte quan ens ofereixin productes molt més barats que en altres llocs. Si no es tracta de productes robats seran productes que han malpagat a la pagesia.
Per mantenir una agricultura de proximitat, tots en som corresponsables.
Montse Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada