No hi ha places públiques per a la gent gran que necessita entrar en una residència. I el problema greu és que creix, per la dinàmica demogràfica i per l’allargament de la vida, el nombre de persones que, per poder viure amb dignitat i rebre l’atenció i la cura que els cal en el tram final de la seva existència, haurien de poder-hi entrar.
La solució, per a aquells que poden pagar-ho, és buscar plaça en una residència privada, a l’espera que algun dia quedi lliure una plaça pública per poder-la ocupar. I pels que no poden pagar-ho, continuar vivint a casa, més o menys ben atesos potser pels familiars, o si no pels serveis socials, o, en casos que també es donen en més quantitat de la que potser ens imaginem, malvivint en soledat per manca de capacitat de demanar l’ajuda que necessiten.
A la redacció del Punt de Trobada, quan en parlàvem, algú comentava que aquest és un tema que té molt poc ressò públic, i que no és objecte de gaires reivindicacions. I és cert. Potser quan la problemàtica estigui més estesa i més gent no sàpiga què fer amb els seus familiars grans, o quan apareguin molts casos de persones soles a les quals els ha acabat passant alguna desgràcia, els governants començaran a ser conscients que aquest és un tema en el qual cal posar-hi més atenció de la que s’hi posa, i els ciutadans i ciutadanes començarem a moure’ns per reclamar-ho.
Però seria de bon seny que no esperéssim que el problema aflorés amb més gravetat. El problema ja el tenim aquí, i creix. Doncs, per favor, planifiquem residències públiques per a gent gran que puguin ser suficients, tant en quantitat com en qualitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada