No fa falta ser catòlic ni estar d’acord amb el conjunt de la recent encíclica “Magnifica Humanitas” del papa Lleó XIV sobre la Intel·ligència Artificial per reconèixer l’oportunitat de tractar una qüestió que afecta cada vegada de forma més evident la vida quotidiana de tots i totes en el món sencer.
No seria just oblidar que l’ús de la intel·ligència artificial aporta ja grans beneficis en mútiples camps, però comporta uns quants riscos que no són menors.
En primer lloc, malgrat que en el nostre imaginari l’IA pertany a un món virtual, reclama molts recursos naturals, que avui ja estan en crisi amb l’escalfament global. Alguns diaris alertaven que el 2030 els centres de dades emetran tant CO2 com el que llança avui la Gran Bretanya. I a això afegim-hi la gran quantitat de persones que treballen per fer-la possible, amb remuneracions mínimes i en tasques dures i molts cops perilloses.
No és cap novetat que l’economia global governa avui per damunt de la política dels estats. També observem com la democràcia va sent fagocitada per l’opacitat dels grans posseïdors de les dades i de la tecnologia, que són privats i no públics. Molt de poder en molt poques mans. L’accés a dades sensibles dels ciutadans esdevé evidentment una forma de control, com ho és el poder de les xarxes per incrementar l’addicció i manipular la percepció del món i dels vincles comunitaris.
En una altra escala, es veu a venir la incidència de l’IA en l’eliminació de determinats llocs de treball i en la progressiva marginació de qui per origen, per edat, per vulnerabilitat social, per discapacitat o per tantes altres raons no pot accedir als beneficis de la vida digital.
Certament ens cal el consens suficient per regular-ne l’accés, per establir límits ètics i per garantir l’equitat en les conseqüències del seu ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada