Per fi ha arribat la jubilació!
I... ara què?
Doncs sí, entrem en una fase desconeguda per a tots nosaltres. Recordo que, quan érem petits, els nostres pares i mares només ens van ensenyar a estudiar (si t’ho podies permetre) i a treballar quan arribaves a l’edat (a vegades abans, segons les circumstàncies de cada família).
I sí, resulta que estem quaranta o cinquanta anys seguint una mateixa rutina: matinar, treballar i descansar. Com podem canviar de cop i volta el ritme de vida viscut?
M’imagino que cadascú tindrà la seva recepta, perquè està clar que no podem posar el fre i aturar-nos de cop i volta.
Penso que és una etapa, un procés en el qual ens hem de plantejar què volem fer els anys, pocs o molts, que ens quedin de vida.
Per la meva experiència, el que t’ajuda a l’adaptació de la nova etapa és estar actiu. Fer activitats físiques o intel·lectuals. Així, mentalment, ens anem adaptant, a poc a poc, a la nova situació.
Per cert, si a tot això, li afegim la meravellosa “obligació” de tenir cura i gaudir dels nostres nets i netes, segurament el dia no tindrà suficients hores.
Per experiència, als pocs mesos, arriba el moment, que sí, que et trobes plenamente feliç amb la nova etapa que estàs vivint. A poc a poc comences a pensar que “la jubilació”, és el millor que ens pot passar després de tants anys d’estrès i treball.
Sebastián Romera Pitalúa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada