En el darrer número situavem la creació del nou cementiri de Sales a mitjans del segle XIX. Per afinar una mica més en la data i al mateix temps ampliar les dades sobre la seva construcció, hem consultat la consueta escrita per mossèn Samaranch l’any 1900.La consueta és un llibre en el qual es recullen els costums de la parròquia. Andreu Samaranch, a partir de consuetes anteriors avui desaparegudes, n’escriu una que ell mateix titula “Història de la parròquia de Sant Joan de Viladecans”. El capítol vuitè el dedica al cementiri nou de Sales i diu: 1866 Construcció. Segons consta en un antich inventari de la Ermita de Salas en el que es fa cunstar que posseix terras á ella anexas, se consigna la posibilitat de fer en las mateixas el nou Cementiri.
En 1866 pues, una Comissio presidida per el Rector Rt. Lluis Grau solicita al Sr Bisbe la porció de terreno necesari per construhirlo, el cual fou concedit a precisa condicio de ser parroquial, estar garantits els drets de la Iglesia y celebracio de funerals; y que el rector habia de tenir clau.Concedit el terreno y permis per el Sr.Bisbe se alsaren las parets cuberta sos gastos ab una suscripcio en diner, treball y transports. Ademes se desde anys se reservaban productos del Cementiri Vell y se invertiren fondos de la Obra. El Ajuntament com a tal no coopera en rés.
A continuació fa esment dels preus dels nínxols que ja s’havien fixat quinze anys abans.Drets de la Obra. Per acort de 17 febrer de 1851 entre Junta d’Obra, Ajuntament y propietaris; per cada nicho debia abonarse 10 pesetas a la Obra, y si era ab ossera 15 pst.Com fos que en 1875 alguns no volgueren pagar aquestos drets, la Junta d’Obra acudí al prelat y aquet al Sr. Governador qui en resolucio de……………maná foren pagats els referits drets parroquials.A la consueta no trobem cap referència a la data de benedicció del cementiri. Se’ns fa estrany pensar que mossèn Samaranch s’oblidés de fer constar una data que s’ha d’entendre important. Tampoc creiem que la data fos desconeguda: hem de pensar que Samaranch va escriure la consueta trenta quatre anys després de l’inici dels tràmits, de manera algú se’n devia recordar del dia que es va beneïr. Hem continuat la recerca en el llibre d’òbits, consultant totes les inscripcions des de 1866 fins a 1870 i tampoc hi hem trobat cap referència. Un tros de paper entre les pàgines 141 i 142, a on es troben els òbits d’abril de 1868, ens dóna la clau. Aquest tros de paper és una nota de mossèn Andreu Samaranch –la seva cal·ligrafia és inconfusible–, i diu: “Bendecido 13 Abril (Lunes de Pascua) de 1868”. Efectivament, el dia 13 d’abril de 1868 va ser dilluns de Pasqua, i com era costum es va celebrar l’aplec de l’ermita de Sales, celebració que es va voler fer coincidir aquell any amb la benedicció del nou cementiri. Si suposem que va entrar en funcionament un cop beneït, aleshores la primera sepultura del nou cementiri de Sales correspon a Carme Antonés i Figuerola, de vint-i-set anys, morta el mateix dia tretze i enterrada l’endemà dia catorze.
Dos anys després, el 1870, el cementiri va passar a mans de l’ajuntament. Acabarem aquest article amb la descripció que en fa Andreu Samaranch d’aquest fet.Incautació per el Municipi. En 1870 el Alcalde feu fer entrega [entregar] al rector de tot lo del Cementiri. Nombra una Junta de la que era vocal nato el Rector. Consta en acte una protesta de la municipalitat [municipalització] del Cementiri, puig es y ha de ser parroquial.En 1885 el Sr Bisbe maná en decret de Sta Visita ques fes un reglament y fos presentat per sa aprobacio. En 1887 se feu el reglament actual que tan sols fou aprobat pel Sr Governador.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada