El cos dels Mossos d’Esquadra es va desplegar a Viladecans el novembre de 2007. Ho va fer per la porta gran, estrenant comissaria a l’avinguda Lluís Moré en uns antics terrenys municipals i substituint la Policia Nacional. Més de dos anys després hem cregut interessant conversar amb el màxim responsable a Viladecans, per fer balanç i compartir quatre pinzellades sobre la seguretat a la nostra ciutat. En Joan Prunera (Gavà, 1964) ens rep en unes instal·lacions ben equipades i –el més important– amb les portes obertes a tota la ciutadania tots els dies de l’any. Amb vocació de servei públic.
Com valoreu els vostres primers dos anys a Viladecans?
Com valoreu els vostres primers dos anys a Viladecans?
Aquests dos anys bàsicament el que hem fet és conèixer el territori, conèixer la ciutat. Nosaltres som seguretat ciutadana i avui en dia tot el món de la seguretat ciutadana gira al voltant de la prevenció. Per fer una bona prevenció has de conèixer el teu territori. Des del principi ens vàrem establir a Viladecans i Sant Climent de Llobregat, perquè també fem la seguretat ciutadana de Sant Climent. Per tant, el primer que fem és conèixer el territori. Per això comptem amb l’ajut de la Policia Local. Evidentment el cos de la Policia Nacional que havia treballat aquí abans també ens va facilitar dades, més o menys ens va fer cinc cèntims de la percepció i de la realitat de la seguretat ciutadana. I això és el que hem anat fent. A més a més, hem creat tota l’estructura de serveis que donem a Viladecans.
I quins són aquests serveis?
Per exemple, fem seguretat ciutadana amb els escamots de reacció, que activem al rebre una trucada al 112 o al 088 per donar resposta a un determinat requeriment, a un robatori, una baralla en un bar, etc... A més a més, hem donat forma a l’estructura que ens mana la nostra organització: a Viladecans això passa per una oficina de denúncies, una OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) on recollim denúncies les 24 hores els 365 dies de l’any. A més a més, oferim el servei de l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV) amb una companya que està especialitzada sobretot en delictes de violència domèstica, violència de gènere i delictes amb víctimes especialment vulnerables, com poden ser persones de la tercera edat. Per un costat tenim tot això de la recollida de denúncies i els escamots de reacció. L’altre gran bloc és el Grup de Proximitat, juntament amb l’Oficina de Relacions amb la Comunitat. S’encarreguen d’establir els contactes amb tots els operadors de Viladecans, associacions de veïns, Ajuntament... amb tothom. Grups d’industrials, empresaris, el gremi de la restauració i també amb col·lectius com el gitano i el magrebí. Durant aquests dos anys hem donat forma a tot això, a muntar aquesta comissaria, sense oblidar els grups de reacció que són els Mossos que veieu cada dia en els cotxes amunt i avall.
Us heu sentit ben rebuts?
Sí, la veritat és que sí. La ciutadania de Viladecans ens ha acollit en general molt bé i també, no cal dir-ho, l’Ajuntament que ens ha facilitat tot el que hem necessitat i la Policia Local. La rebuda ha sigut molt positiva.
Quins són els principals tipus de delictes que es cometen o es denuncien a Viladecans?
Aquí el delicte que durant aquests dos anys ha tingut una certa continuïtat és el robatori interior de vehicle, és el delicte més fàcil que hi ha i, per tant, el que sempre es manté. I, a més a més, tenim el robatori amb força, amb les seves puntes: hi ha etapes en què no en tenim per prevenció o perquè els autors es desplacen a altres llocs, però tard o d’hora a Viladecans tenim alguns robatoris amb força. La violència domèstica també és un delicte que va fent, hi ha una certa continuïtat en el temps. També probablement perquè hi ha més consciència a l’hora de denunciar i perquè s’està fent una bona feina de prevenció i comunicació a través dels diversos operadors, des dels Mossos fins als serveis socials de l’Ajuntament.
Aquest escenari és diferent al que es dóna en altres pobles i ciutats del nostre entorn?
No, a Viladecans estem plenament “integrats” al que és l’àrea metropolitana. Evidentment hi ha zones com el cas antic de Barcelona i zones amb urbanitzacions i nuclis aïllats que tenen les seves especificitats, però nosaltres estem dins del que és l’àrea metropolitana.
Heu notat un increment dels delictes en els últims mesos que es pugui relacionar amb la crisi?
No, per estadístiques no hi ha relació. Ens hem trobat repunts concrets, que de vegades ens arriben uns individus que fan un determinat robatori i durant aquella setmana ens ha incrementat aquell tipus de delicte, però després se’n van. No obstant, la percepció –per exemple– del sector comercial és que un augment de l’atur és igual a un augment de la delinqüència i això és només una percepció, no una realitat, perquè no hi ha dades que ho corroborin.
Quines recomanacions doneu?
L’autoprotecció és importantíssima, les mesures de seguretat. Nosaltres donem consells a comerciants, a domicili... El més important és una bona mesura de seguretat. Per exemple, en el cas del comerç és important que els comerciants tanquin bé el seu negoci al migdia, quan van a dinar. N’hi ha que només tanquen amb clau la porta i no baixen la persiana. Cal baixar les persianes. Cal passar la clau, encara que baixem uns minuts a comprar el pa. Són mesures importantíssimes per evitar l’acció dels delinqüents.
Viladecans sovint surt als mitjans de comunicació per la presència al seu polígon de dos afterhours, sovint associats a conductes, per dir-ho així, incíviques. Com esteu abordant aquesta realitat?
La problemàtica d’aquests locals és coneguda: el consum de substàncies estupefaents a l’interior, que també es tradueix a l’exterior, en el consum a la via pública i unes conductes incíviques. A més a més, sovint hem d’avisar l’ambulància perquè dugui algú a l’Hospital degut al seu estat. També va associada a algun tipus de delicte com el robatori interior de vehicles dels clients; hi ha gent que aprofita per robar. Des del principi de ser a Viladecans vàrem veure aquesta problemàtica i el que fem és mantenir una presència policial per evitar això. El servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans els diumenges pel matí no parava de sol·licitar-nos dotacions per problemes derivats de persones totalment desbocades. A part també hi ha hagut intervencions de la Unitat d’Investigació de Gavà, hem fet dispositius... Tot això ens ha portat a una percepció objectiva d’una disminució d’aquesta problemàtica. S’està treballant i es treballarà perquè mentre hi hagi aquests locals i vingui gent a consumir substàncies psicotròpiques tindrem aquesta problemàtica. També hi ha una tasca important dels companys de Trànsit que munten controls d’alcoholèmia i el drogotest just a la sortida d’aquests locals cada cap de setmana. És una manera de controlar aquestes conductes.
L’altre problema que no és patrimoni exclusiu de Viladecans és el de la prostitució a peu de carretera, sobretot als laterals de l’Autovia de Castelldefels. També s’han sentit rumors que degut al tancament del prostíbul Riviera l’activitat es volia traslladar a la nostra ciutat.
Què feu en aquest àmbit?
És difícil perquè es tracta de la utilització d’una via pública, controlem la zona per evitar que hi hagi accidents però és via pública i no podem actuar més enllà. Nosaltres tenim un coneixement absolut d’on estan les prostitutes, qui són, com es diuen, les seves dades... però per la seva pròpia seguretat. A vegades pateixen robatoris amb violència i intimidació. El control que fem és per mantenir la seguretat ciutadana de la qual també elles en són beneficiàries. De totes maneres, no s’ha detectat cap increment de la prostitució a Viladecans en relació amb el tancament del Riviera. Josep Ginjaume
I quins són aquests serveis?
Per exemple, fem seguretat ciutadana amb els escamots de reacció, que activem al rebre una trucada al 112 o al 088 per donar resposta a un determinat requeriment, a un robatori, una baralla en un bar, etc... A més a més, hem donat forma a l’estructura que ens mana la nostra organització: a Viladecans això passa per una oficina de denúncies, una OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) on recollim denúncies les 24 hores els 365 dies de l’any. A més a més, oferim el servei de l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV) amb una companya que està especialitzada sobretot en delictes de violència domèstica, violència de gènere i delictes amb víctimes especialment vulnerables, com poden ser persones de la tercera edat. Per un costat tenim tot això de la recollida de denúncies i els escamots de reacció. L’altre gran bloc és el Grup de Proximitat, juntament amb l’Oficina de Relacions amb la Comunitat. S’encarreguen d’establir els contactes amb tots els operadors de Viladecans, associacions de veïns, Ajuntament... amb tothom. Grups d’industrials, empresaris, el gremi de la restauració i també amb col·lectius com el gitano i el magrebí. Durant aquests dos anys hem donat forma a tot això, a muntar aquesta comissaria, sense oblidar els grups de reacció que són els Mossos que veieu cada dia en els cotxes amunt i avall.
Us heu sentit ben rebuts?
Sí, la veritat és que sí. La ciutadania de Viladecans ens ha acollit en general molt bé i també, no cal dir-ho, l’Ajuntament que ens ha facilitat tot el que hem necessitat i la Policia Local. La rebuda ha sigut molt positiva.
Quins són els principals tipus de delictes que es cometen o es denuncien a Viladecans?
Aquí el delicte que durant aquests dos anys ha tingut una certa continuïtat és el robatori interior de vehicle, és el delicte més fàcil que hi ha i, per tant, el que sempre es manté. I, a més a més, tenim el robatori amb força, amb les seves puntes: hi ha etapes en què no en tenim per prevenció o perquè els autors es desplacen a altres llocs, però tard o d’hora a Viladecans tenim alguns robatoris amb força. La violència domèstica també és un delicte que va fent, hi ha una certa continuïtat en el temps. També probablement perquè hi ha més consciència a l’hora de denunciar i perquè s’està fent una bona feina de prevenció i comunicació a través dels diversos operadors, des dels Mossos fins als serveis socials de l’Ajuntament.
Aquest escenari és diferent al que es dóna en altres pobles i ciutats del nostre entorn?
No, a Viladecans estem plenament “integrats” al que és l’àrea metropolitana. Evidentment hi ha zones com el cas antic de Barcelona i zones amb urbanitzacions i nuclis aïllats que tenen les seves especificitats, però nosaltres estem dins del que és l’àrea metropolitana.
Heu notat un increment dels delictes en els últims mesos que es pugui relacionar amb la crisi?
No, per estadístiques no hi ha relació. Ens hem trobat repunts concrets, que de vegades ens arriben uns individus que fan un determinat robatori i durant aquella setmana ens ha incrementat aquell tipus de delicte, però després se’n van. No obstant, la percepció –per exemple– del sector comercial és que un augment de l’atur és igual a un augment de la delinqüència i això és només una percepció, no una realitat, perquè no hi ha dades que ho corroborin.
Quines recomanacions doneu?
L’autoprotecció és importantíssima, les mesures de seguretat. Nosaltres donem consells a comerciants, a domicili... El més important és una bona mesura de seguretat. Per exemple, en el cas del comerç és important que els comerciants tanquin bé el seu negoci al migdia, quan van a dinar. N’hi ha que només tanquen amb clau la porta i no baixen la persiana. Cal baixar les persianes. Cal passar la clau, encara que baixem uns minuts a comprar el pa. Són mesures importantíssimes per evitar l’acció dels delinqüents.
Viladecans sovint surt als mitjans de comunicació per la presència al seu polígon de dos afterhours, sovint associats a conductes, per dir-ho així, incíviques. Com esteu abordant aquesta realitat?
La problemàtica d’aquests locals és coneguda: el consum de substàncies estupefaents a l’interior, que també es tradueix a l’exterior, en el consum a la via pública i unes conductes incíviques. A més a més, sovint hem d’avisar l’ambulància perquè dugui algú a l’Hospital degut al seu estat. També va associada a algun tipus de delicte com el robatori interior de vehicles dels clients; hi ha gent que aprofita per robar. Des del principi de ser a Viladecans vàrem veure aquesta problemàtica i el que fem és mantenir una presència policial per evitar això. El servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans els diumenges pel matí no parava de sol·licitar-nos dotacions per problemes derivats de persones totalment desbocades. A part també hi ha hagut intervencions de la Unitat d’Investigació de Gavà, hem fet dispositius... Tot això ens ha portat a una percepció objectiva d’una disminució d’aquesta problemàtica. S’està treballant i es treballarà perquè mentre hi hagi aquests locals i vingui gent a consumir substàncies psicotròpiques tindrem aquesta problemàtica. També hi ha una tasca important dels companys de Trànsit que munten controls d’alcoholèmia i el drogotest just a la sortida d’aquests locals cada cap de setmana. És una manera de controlar aquestes conductes.
L’altre problema que no és patrimoni exclusiu de Viladecans és el de la prostitució a peu de carretera, sobretot als laterals de l’Autovia de Castelldefels. També s’han sentit rumors que degut al tancament del prostíbul Riviera l’activitat es volia traslladar a la nostra ciutat.
Què feu en aquest àmbit?
És difícil perquè es tracta de la utilització d’una via pública, controlem la zona per evitar que hi hagi accidents però és via pública i no podem actuar més enllà. Nosaltres tenim un coneixement absolut d’on estan les prostitutes, qui són, com es diuen, les seves dades... però per la seva pròpia seguretat. A vegades pateixen robatoris amb violència i intimidació. El control que fem és per mantenir la seguretat ciutadana de la qual també elles en són beneficiàries. De totes maneres, no s’ha detectat cap increment de la prostitució a Viladecans en relació amb el tancament del Riviera. Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada