Cosir socialment, esquinçar políticament

La paraula “cohesió” està de moda. Se’n parla sovint i és una d’aquelles expressions que, tot d’una, apareix a tots els documents tècnics i polítics. La paraula descriu un sentiment col·lectiu, un llaç que uneix entitats i persones que, si bé són diverses i plurals en origens, interessos, opinions, història, esdevenen capaces de sentir una mateixa pertinença a un col·lectiu. L’exemple més clar són els clubs esportius… que en alguns casos sumen al prestigi del guanyador, una intensíssima i gens desinteressada campanya dels mitjans de comunicació.

En un àmbit local més modest i potser amb menys jocs de poder, la cohesió s’aconsegueix amb el treball en xarxa, amb una participació ciutadana real (que té poc a veure amb els maquillatges que sovint utilitzen les administracions públiques), amb un cosir i articular lent i pacient, sense protagonismes i amb molta voluntat. Moltes entitats viladecanenques ho saben prou bé.
Però aquest interès aparent de les institucions i partits per la cohesió no ve acompanyada de bones pràctiques. Sovint utilitzen tota la força dels mitjans de comunicació per fragmentar, enfrontar, discriminar, dividir. Es ressalten les diferències i es presenten com a irreconciliables. La creació d’estereotips és una de les eines més utilitzades: l’adversari “és” d’una determinada manera, fàcilment desqualificable. Tothom té solucions fàcils a problemes complexos i és autosuficient. Ningú no s’equivoca mai. El que s’ha fet de bo només ho han fet ells.
Corregir aquesta “esquinçada” de la nostra societat costa molt, moltíssim. Alguns partits i mitjans de comunicació actuen, doncs, amb una gran irresponsabilitat. Perquè, mentre ens enfrontem mútuament, oblidem que tots, totes, som persones amb necessitats comunes, amb encerts i errades, sovint vulnerables, sovint amb una gran potencialitat, i que podem tenir, si volem, capacitat de diàleg, si és que encara hi creiem i el volem aprofitar.