El passat dissabte es va culminar l’Entrellaça amb una jornada festiva on la germanor es va demostrar compartint taula. Lamentablement jo no vaig poder ser-hi, però companys del partit sí i em van confirmar que és una cita que es consolida i que hauria de ser un referent a tota la ciutat.
Considero que en el context actual és més important que mai treballar amb els immigrats i fer-los partícips de la societat que els ha acollit, perquè el populisme en temps de crisi és un plat massa fàcil de servir... S’ha de treballar perquè la gent no es cregui les llegendes urbanes que corren sobre falsos favoritismes als nouvinguts. La ciutadania en general ho està passant molt malament, i és humà i temptador buscar un cap de turc a qui carregar-li les culpes. Però ells no són els culpables, són l’efecte i les víctimes dels veritables culpables. Qui? Tots ho sabem, però no està malament que de tant en tant refresquem la memòria i en citem alguns.
En el cas de la immigració, hi està molt vinculada la construcció. Mentre calia que algú treballés en condicions deplorables, amb sous que aquí ningú no acceptava, ha anat bé que aquesta gent fes la feina. Un cop explota la bombolla immobiliària no podem culpar aquells que han treballat per cercar un futur millor, sinó els que van fer un negoci immoral amb la totxana, convertint el que hauria de ser un dret en un luxe, la vivenda.
Però tornem al focus de l’article, la immigració. No podem cometre l’error –bé, en aquells moments era premeditat– que es va cometre amb les onades migratòries de les dècades de 1960 i 1970. Aquella gent també va venir buscant un futur millor –i molts dels que esteu llegint aquestes línies en sou com a mínim parcialment descendents–, però no se’ls va deixar integrar. Mai s’han de perdre les arrels, però si decideixes plantar-les en un altre lloc, has d’adaptar-te al nou clima.
Per això és tan important que la Llei d’Acollida inclogui mesures com la necessitat de conèixer el català, perquè és l’eina que els permetrà fer el pas de ser concebut immigrat etern a ser concebut un més. Nosaltres estem molt orgullosos d’aquesta llei i celebrem que partits com EUiA també se la facin seva, perquè això vol dir que la feina s’ha fet bé i la majoria s’hi sent representat, per això es governa, al cap i a la fi.
Considero que en el context actual és més important que mai treballar amb els immigrats i fer-los partícips de la societat que els ha acollit, perquè el populisme en temps de crisi és un plat massa fàcil de servir... S’ha de treballar perquè la gent no es cregui les llegendes urbanes que corren sobre falsos favoritismes als nouvinguts. La ciutadania en general ho està passant molt malament, i és humà i temptador buscar un cap de turc a qui carregar-li les culpes. Però ells no són els culpables, són l’efecte i les víctimes dels veritables culpables. Qui? Tots ho sabem, però no està malament que de tant en tant refresquem la memòria i en citem alguns.
En el cas de la immigració, hi està molt vinculada la construcció. Mentre calia que algú treballés en condicions deplorables, amb sous que aquí ningú no acceptava, ha anat bé que aquesta gent fes la feina. Un cop explota la bombolla immobiliària no podem culpar aquells que han treballat per cercar un futur millor, sinó els que van fer un negoci immoral amb la totxana, convertint el que hauria de ser un dret en un luxe, la vivenda.
Però tornem al focus de l’article, la immigració. No podem cometre l’error –bé, en aquells moments era premeditat– que es va cometre amb les onades migratòries de les dècades de 1960 i 1970. Aquella gent també va venir buscant un futur millor –i molts dels que esteu llegint aquestes línies en sou com a mínim parcialment descendents–, però no se’ls va deixar integrar. Mai s’han de perdre les arrels, però si decideixes plantar-les en un altre lloc, has d’adaptar-te al nou clima.
Per això és tan important que la Llei d’Acollida inclogui mesures com la necessitat de conèixer el català, perquè és l’eina que els permetrà fer el pas de ser concebut immigrat etern a ser concebut un més. Nosaltres estem molt orgullosos d’aquesta llei i celebrem que partits com EUiA també se la facin seva, perquè això vol dir que la feina s’ha fet bé i la majoria s’hi sent representat, per això es governa, al cap i a la fi.
Bàrbara Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada