Llegir la premsa generalista aquestes darreres setmanes segur que ha indigestat a més d’un al nostre municipi. Dues notícies han esquitxat Viladecans en el pitjor sentit de la paraula. La primera té a veure amb el tristament famós cas Pretoria: resulta que el presumpte cap de la trama de corrupció urbanística i tràfic d’influències (l’exdiputat del PSC al Parlament Luis García, alies “Luigi”) va cobrar comissions per l’adjudicació del flamant Parc de Negocis, construït al costat del Parc de la Marina i justificat en el seu dia com un nou focus d’atracció de noves empreses i de creació de llocs de treball. La realitat, però, és dura i de moment d’empreses no se n’hi veuen per enlloc. De llocs de treball encara menys. L’obertura del secret sumarial del cas (a l’espera del judici on també hi ha imputats l’exconseller de CiU Macià Alavedra, la mà dreta del president Pujol, Lluís Prenafeta, i l’exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz) ha deixat al descobert un munt de vergonyes pròpies i alienes. S’ha publicat, per exemple, que Luigi tenia una agenda personal molt nodrida, amb contactes d’alt nivell, entre d’altres desenes d’alcaldes de diverses poblacions, la majoria del PSC, que –sembla– rebien regals per part de l’empresa que gestionava el cap de la trama. Tot plegat i amb la presumpció d’innocència per davant, fa força pudor, què volen que els digui.
L’altra notícia l’ha protagonitzat l’exmembre la junta blaugrana en època de Joan Gaspart, Luis del Val, que ha acusat en plena campanya electoral a Can Barça els candidats Ingla i Ferrer. Segons diu, quan aquests encara formaven part de la directiva de Laporta el 2007 van permetre “per activa o per passiva” que el club pagués 18 milions i mig d’euros per una parcel·la de 28 hectàrees al costat de l’aeroport del Prat i el Remolar, al terme municipal de Viladecans. Són els mateixos terrenys on anys enrere altres mans especulatives van provar, sense èxit gràcies al rebuig popular, de construir un camp de golf i on se suposa (dic se suposa perquè Rossell ha dit que si guanya no es farà) que s’ha d’aixecar el futur Barça Parc, aquesta mena de parc temàtic per als socis que compta amb l’aval del consistori (ecosocialistes inclosos), tot i els danys irreparables per al medi ambient i el litoral que representaria. Doncs bé, del Val assegura que el valor real de la parcel·la era de 4,5 milions d’euros, quatre vegades menys que el preu pagat pel Barça, i afegeix que el 90 % del terreny adquirit és sol no edificable, ja que pertany a l’espai protegit del Delta del Llobregat. En l’operació, denuncia, un intermediari es va embutxacar tres milions d’euros de comissió. Per cert, aquest home va ser el mateix que va denunciar en el seu dia que el cunyat de’n Jan, Alejandro Echevarría, era membre de la Fundación Francisco Franco, motiu pel qual va acabar dimitint de les seves responsabilitats al club. Tindrà raó també ara? Com a mínim val la pena escoltar-lo.
L’altra notícia l’ha protagonitzat l’exmembre la junta blaugrana en època de Joan Gaspart, Luis del Val, que ha acusat en plena campanya electoral a Can Barça els candidats Ingla i Ferrer. Segons diu, quan aquests encara formaven part de la directiva de Laporta el 2007 van permetre “per activa o per passiva” que el club pagués 18 milions i mig d’euros per una parcel·la de 28 hectàrees al costat de l’aeroport del Prat i el Remolar, al terme municipal de Viladecans. Són els mateixos terrenys on anys enrere altres mans especulatives van provar, sense èxit gràcies al rebuig popular, de construir un camp de golf i on se suposa (dic se suposa perquè Rossell ha dit que si guanya no es farà) que s’ha d’aixecar el futur Barça Parc, aquesta mena de parc temàtic per als socis que compta amb l’aval del consistori (ecosocialistes inclosos), tot i els danys irreparables per al medi ambient i el litoral que representaria. Doncs bé, del Val assegura que el valor real de la parcel·la era de 4,5 milions d’euros, quatre vegades menys que el preu pagat pel Barça, i afegeix que el 90 % del terreny adquirit és sol no edificable, ja que pertany a l’espai protegit del Delta del Llobregat. En l’operació, denuncia, un intermediari es va embutxacar tres milions d’euros de comissió. Per cert, aquest home va ser el mateix que va denunciar en el seu dia que el cunyat de’n Jan, Alejandro Echevarría, era membre de la Fundación Francisco Franco, motiu pel qual va acabar dimitint de les seves responsabilitats al club. Tindrà raó també ara? Com a mínim val la pena escoltar-lo.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada