Apreciadíssima Marta.
Després de vint-i-set anys jugant a bàsquet, has dit prou, la màgia de posar en moviment la pilota ... pouwn-pouwn, i el soroll de les bambes sobre el sòl ... crish-crish, ha estat, durant aquests anys, la teva millor companya. Pensant en els teus començaments, al Club Esportiu Mediterrani, passant pel Santiago Apostol, el Centre La Torrasa, la U.E.Horta, el Hispano Francés, el Sedis, el B.F. L’Hospitalet, el Santa Rosa de Lima, i al Bàsquet Femení Viladecans, on has jugat els últims sis anys, en LF2, sense incloure la temporada 2005-2006 que vas jugar amb el Santa Rosa de Lima, també en LF2, necessitàvem fer-te un homenatge.
I així ho vam fer el passat 21 de maig, a les 20.15 hores, a l’Àtrium Viladecans. No hi érem tots els que et coneixem i apreciem, però si una bona part d’ells, inclòs l’Enric Piquet, president de la federació catalana de bàsquet, que fa molt de temps que et coneix, i que va tenir paraules d’afecte cap a tu. Jo recordava els bons moments, patint, pregant, per una cistella més, que us donés una altra victòria, i com la teva experiència, aconseguia aquella falta personal, que canviava el marcador, perquè en els tirs lliures, amics, Marta Soler no solia fallar, amb la teva manera tan peculiar de llençar, que feia pensar a tothom que la pilota no entraria a la cistella. també és cert, que podíem haver-ho fet en el teu 42 aniversari, que era el dia 1 de juny, però no podíem esperar més.
De tota manera t’ho mereixies, i no perdem una bona jugadora; guanyem una bona entrenadora.
Gràcies Marta.I així ho vam fer el passat 21 de maig, a les 20.15 hores, a l’Àtrium Viladecans. No hi érem tots els que et coneixem i apreciem, però si una bona part d’ells, inclòs l’Enric Piquet, president de la federació catalana de bàsquet, que fa molt de temps que et coneix, i que va tenir paraules d’afecte cap a tu. Jo recordava els bons moments, patint, pregant, per una cistella més, que us donés una altra victòria, i com la teva experiència, aconseguia aquella falta personal, que canviava el marcador, perquè en els tirs lliures, amics, Marta Soler no solia fallar, amb la teva manera tan peculiar de llençar, que feia pensar a tothom que la pilota no entraria a la cistella. també és cert, que podíem haver-ho fet en el teu 42 aniversari, que era el dia 1 de juny, però no podíem esperar més.
De tota manera t’ho mereixies, i no perdem una bona jugadora; guanyem una bona entrenadora.
Josepa Guti
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada