El dimecres 11 de juny tingué lloc la tercera de les sessions dels Capvespres de Ca n’Amat, aquestes sessions de temes històrics i patrimonials que a hores d’ara ja s’han consolidat com un dels grans encerts de la programació d’activitats de la ciutat.
La cosa anava aquest dia de la presència d’ibers i romans en aquestes terres. I va estar certament molt bé. Però en un determinat moment un petit detall em va deixar perplex i em va fer recordar una preocupació que em ronda, a mi i a d’altres, des de fa temps. El detall va ser que una de les imatges dels llocs on s’havien trobat jaciments d’aquelles èpoques antigues, estava indicada amb un rètol que deia “Can Sala”, i amb aquest nom va parlar-ne el ponent. I estic segur que molt pocs dels assistents van poder identificar aquell lloc. Perquè aquell lloc tots el coneixem com “Cal Menut”, no com “Can Sala”.
I per què posava “Can Sala”, doncs? Doncs perquè els responsables del nomenclàtor de la ciutat van decidir en un moment determinat que la masia no s’havia de dir “Cal Menut”, sinó que havia de portar el curiós nom compost de “Can Sala – Can Menut”. Ho van decidir, crec, perquè els propietaris eren els de Can Sala, tot i que, si mai la masia s’havia anomenat així, aquest nom ara està ben desaparegut. Però van creure que estava bé anteposar el nom dels propietaris al nom popular i fer aquest híbrid estrany que han fet. Aquesta decisió la va aprovar l’ajuntament, i ara, per abreujar, en la sessió de l’11 de juny van fer servir només la primera part d’aquest nom decidit pels responsables del nomenclàtor. Resultat: que, en els papers oficials, acabaran fent desaparèixer el nom propi i tradicional, el nom que ens ha arribat fins a nosaltres, per substituir-lo per un altre nom que en definitiva és un nom inventat.
Jo crec que l’Ajuntament de Viladecans es va equivocat molt en aprovar aquest nom. La llengua, la parla, no la decideixen uns tècnics que pensin que tal nom és més erudit o que està catalogat en no sé quin paper que han trobat. El nom de les coses el fa la gent. I a Viladecans la gent continuem existint. No som una espècie extingida sobre la qual ara puguin dictaminar historiadors i antropòlegs. A Viladecans la gent continuem parlant, i som els viladecanencs i viladecanenques els que transmetem els noms.
Per favor. Demano a l’Ajuntament de Viladecans que respecti el nostre patrimoni, i recuperi oficialment el nom de la masia de Cal Menut. O dit d’una altra manera: per favor, demano a l’Ajuntament de Viladecans que no ens prengui els nostres noms.
La cosa anava aquest dia de la presència d’ibers i romans en aquestes terres. I va estar certament molt bé. Però en un determinat moment un petit detall em va deixar perplex i em va fer recordar una preocupació que em ronda, a mi i a d’altres, des de fa temps. El detall va ser que una de les imatges dels llocs on s’havien trobat jaciments d’aquelles èpoques antigues, estava indicada amb un rètol que deia “Can Sala”, i amb aquest nom va parlar-ne el ponent. I estic segur que molt pocs dels assistents van poder identificar aquell lloc. Perquè aquell lloc tots el coneixem com “Cal Menut”, no com “Can Sala”.
I per què posava “Can Sala”, doncs? Doncs perquè els responsables del nomenclàtor de la ciutat van decidir en un moment determinat que la masia no s’havia de dir “Cal Menut”, sinó que havia de portar el curiós nom compost de “Can Sala – Can Menut”. Ho van decidir, crec, perquè els propietaris eren els de Can Sala, tot i que, si mai la masia s’havia anomenat així, aquest nom ara està ben desaparegut. Però van creure que estava bé anteposar el nom dels propietaris al nom popular i fer aquest híbrid estrany que han fet. Aquesta decisió la va aprovar l’ajuntament, i ara, per abreujar, en la sessió de l’11 de juny van fer servir només la primera part d’aquest nom decidit pels responsables del nomenclàtor. Resultat: que, en els papers oficials, acabaran fent desaparèixer el nom propi i tradicional, el nom que ens ha arribat fins a nosaltres, per substituir-lo per un altre nom que en definitiva és un nom inventat.
Jo crec que l’Ajuntament de Viladecans es va equivocat molt en aprovar aquest nom. La llengua, la parla, no la decideixen uns tècnics que pensin que tal nom és més erudit o que està catalogat en no sé quin paper que han trobat. El nom de les coses el fa la gent. I a Viladecans la gent continuem existint. No som una espècie extingida sobre la qual ara puguin dictaminar historiadors i antropòlegs. A Viladecans la gent continuem parlant, i som els viladecanencs i viladecanenques els que transmetem els noms.
Per favor. Demano a l’Ajuntament de Viladecans que respecti el nostre patrimoni, i recuperi oficialment el nom de la masia de Cal Menut. O dit d’una altra manera: per favor, demano a l’Ajuntament de Viladecans que no ens prengui els nostres noms.
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada