“Educada en la escuela de la virtud, que se reflejó siempre en aquel hogar, modelo de familias católicas a macha martillo, se formó el corazón de nuestra ilustre biografiada templado en el yunque de la fe y de la piedad más sólidas, teniendo por norma las prácticas religiosas y la caridad”. Així és com descriu el diari “El Correo Catalán” la personalitat de Magdalena Modolell i Freixas en la necrològica que li va dedicar el dia 8 de gener de 1915, l’endemà de la seva mort.
Magdalena pertanyia a una família de comerciants barcelonins que havia arribat a Viladecans l’any 1785. Bernat Modolell, el seu besavi, havia comprat diverses propietats, en aquest poble de pocs habitants, entre les quals es trobava la Torre Modolell, actual seu del nostre Ajuntament.
El caràcter profundament religiós de la seva família va quedar reflectit, també, en el “Correo Catalán” del dia 30 de juliol de 1885, on una crònica recollia la mort de la seva mare Antònia Freixas i Noguera: “Esta piadosa señora, que habia consagrado su vida á la práctica de las virtudes cristianas y entre ellas á las obras de caridad, después de una larga enfermedad sobrellevada con la resignación de los justos y durante la cual habia recibido varias veces con edificación de todos los que la asistieron, los ultimos Sacramentos de la Iglesia, entregó su alma al Señor que la habrá sin duda ya recompensado”.
Així doncs, la pràctica catòlica i la caritat cristiana, des d’una perspectiva social decididament conservadora, van ser una constant en la vida de Magdalena Modolell. Aquesta opció de vida, la va portar a participar en múltiples activitats de caràcter religiós, així com a subvencionar diverses obres i reformes en edificis de l’Església.
Una donació de 2.000 pessetes, més tota la pedra que va sobrar de la reforma de la seva torre palau de la plaça, van servir per a construir la capella del Sagrament, en el terreny que ocupava l’antic cementiri, a tocar de l’església de Sant Joan. La capella de Sant Josep, a l’interior del temple parroquial, va anar també a càrrec seu, com ja vàrem explicar en el número 25 d’aquesta publicació.
De fet la seva generositat va ser extensiva a tot el poble de Viladecans. De l’aigua de la seva mina se’n va beneficiar tot el poble i l’escorxador i el safareig públic estaven instal·lats a la seva finca de la Parellada, a l’actual plaça d’Europa.
Però potser l’exemple més clar de la seva generositat envers l’Església, va ser la donació al bisbat, l’any 1909, d’uns terrenys a l’eixample barceloní valorats en 450.000 pessetes de l’època, per a la construcció d’una església dedicada al futur Sant Josep Oriol, aleshores encara Beat i de qui ella n’era molt devota. L’església es troba al carrer Diputació, entre Villarroel i Urgell.
Aquesta pràctica com a benefactora de l’Església, la va portar a rebre de mans del papa Pius X la gran creu d’or “Pro Ecclesia et Pontífice”. Per Magdalena Modolell, aquesta era la distinció mes gran que mai hauria pogut rebre. Per carta i des de Montserrat, li va explicar al rector de Viladecans mossèn Samaranch, com se sentia de reconeguda: “La distincion con que se ha dignado honrarme la Santidad de Pio X, llena mi corazón de placer y alegria, y hasta me atrevo a decir, de santo orgullo, y es que quien me concede esta gracia es el representante de Cristo en la tierra que la preferio a los reyes y soberanos del mundo. Montserrat 17 de Julio 1909”.
Pocs dies després esclatava la Setmana Tràgica, amb el resultat conegut de crema d’esglésies i convents. Magdalena Modolell no va dubtar en invertir 100.000 pessetes en la reconstrucció d’edificis malmesos per la revolta.
L’abril de 1911, escrivia a mossèn Andreu Samaranch en els següents termes: “Tengo muchos gastos como V. sabe… si pudiera preferiria las obras de la Iglesia parroquial de este pueblo que tan dignamente dirige”. Les obres a què fa referència son les d’ampliació en dues naus laterals de l’església de Sant Joan, les quals es van dur a terme sota la direcció de l’arquitecte Josep Azemar.
Així és com transcorria la vida de la señora Modolell. De fet, de la seva profunda religiositat ja en sabíem força coses. Però el cas és que a l’arxiu de la parròquia de Sant Joan, entre la múltiple documentació de mossèn Samaranch, vàrem trobar una informació que ampliava aquest llarg llistat d’obres benèfiques. Samaranch deixa escrit en els seus papers, que Magdalena Modolell havia dedicat una columna del temple del Tibidabo al seu difunt marit Jaume Nogués i Taulet.
El cert és que en un primer moment no li vam donar importància, vàrem pensar que simplement havia pagat el cost de la columna i prou. Però és que a mesura que avançàvem en la lectura dels papers de qui havia estat rector de Viladecans, tornava a aparèixer la columna del Tibidabo i així diverses vegades, fins que al final inevitablement ens vàrem encuriosir. Ben pensat, si la columna estava dedicada a Jaume Nogués, aleshores, amb tota probabilitat, hi haurà d’haver alguna inscripció que així ho certifiqui. Doncs apa, anem cap el Tibidabo i així sortirem de dubtes!
Efectivament, totes les columnes de la cripta del temple del Tibidabo contenen gravada una dedicatòria i d’entre elles n’hi ha una que diu: Jacobus Nogués et Taulet hanc erexit columnam. Que traduït vol dir: “Jaume Nogués i Taulet va erigir aquesta columna”.
Vet aquí, doncs, la columna que Magdalena Modolell havia dedicat, cent anys enrere, a la memòria del seu difunt marit, l’advocat i periodista Jaume Nogués i Taulet.
Magdalena pertanyia a una família de comerciants barcelonins que havia arribat a Viladecans l’any 1785. Bernat Modolell, el seu besavi, havia comprat diverses propietats, en aquest poble de pocs habitants, entre les quals es trobava la Torre Modolell, actual seu del nostre Ajuntament.
El caràcter profundament religiós de la seva família va quedar reflectit, també, en el “Correo Catalán” del dia 30 de juliol de 1885, on una crònica recollia la mort de la seva mare Antònia Freixas i Noguera: “Esta piadosa señora, que habia consagrado su vida á la práctica de las virtudes cristianas y entre ellas á las obras de caridad, después de una larga enfermedad sobrellevada con la resignación de los justos y durante la cual habia recibido varias veces con edificación de todos los que la asistieron, los ultimos Sacramentos de la Iglesia, entregó su alma al Señor que la habrá sin duda ya recompensado”.
Així doncs, la pràctica catòlica i la caritat cristiana, des d’una perspectiva social decididament conservadora, van ser una constant en la vida de Magdalena Modolell. Aquesta opció de vida, la va portar a participar en múltiples activitats de caràcter religiós, així com a subvencionar diverses obres i reformes en edificis de l’Església.
Una donació de 2.000 pessetes, més tota la pedra que va sobrar de la reforma de la seva torre palau de la plaça, van servir per a construir la capella del Sagrament, en el terreny que ocupava l’antic cementiri, a tocar de l’església de Sant Joan. La capella de Sant Josep, a l’interior del temple parroquial, va anar també a càrrec seu, com ja vàrem explicar en el número 25 d’aquesta publicació.
De fet la seva generositat va ser extensiva a tot el poble de Viladecans. De l’aigua de la seva mina se’n va beneficiar tot el poble i l’escorxador i el safareig públic estaven instal·lats a la seva finca de la Parellada, a l’actual plaça d’Europa.
Però potser l’exemple més clar de la seva generositat envers l’Església, va ser la donació al bisbat, l’any 1909, d’uns terrenys a l’eixample barceloní valorats en 450.000 pessetes de l’època, per a la construcció d’una església dedicada al futur Sant Josep Oriol, aleshores encara Beat i de qui ella n’era molt devota. L’església es troba al carrer Diputació, entre Villarroel i Urgell.
Aquesta pràctica com a benefactora de l’Església, la va portar a rebre de mans del papa Pius X la gran creu d’or “Pro Ecclesia et Pontífice”. Per Magdalena Modolell, aquesta era la distinció mes gran que mai hauria pogut rebre. Per carta i des de Montserrat, li va explicar al rector de Viladecans mossèn Samaranch, com se sentia de reconeguda: “La distincion con que se ha dignado honrarme la Santidad de Pio X, llena mi corazón de placer y alegria, y hasta me atrevo a decir, de santo orgullo, y es que quien me concede esta gracia es el representante de Cristo en la tierra que la preferio a los reyes y soberanos del mundo. Montserrat 17 de Julio 1909”.
Pocs dies després esclatava la Setmana Tràgica, amb el resultat conegut de crema d’esglésies i convents. Magdalena Modolell no va dubtar en invertir 100.000 pessetes en la reconstrucció d’edificis malmesos per la revolta.
L’abril de 1911, escrivia a mossèn Andreu Samaranch en els següents termes: “Tengo muchos gastos como V. sabe… si pudiera preferiria las obras de la Iglesia parroquial de este pueblo que tan dignamente dirige”. Les obres a què fa referència son les d’ampliació en dues naus laterals de l’església de Sant Joan, les quals es van dur a terme sota la direcció de l’arquitecte Josep Azemar.
Així és com transcorria la vida de la señora Modolell. De fet, de la seva profunda religiositat ja en sabíem força coses. Però el cas és que a l’arxiu de la parròquia de Sant Joan, entre la múltiple documentació de mossèn Samaranch, vàrem trobar una informació que ampliava aquest llarg llistat d’obres benèfiques. Samaranch deixa escrit en els seus papers, que Magdalena Modolell havia dedicat una columna del temple del Tibidabo al seu difunt marit Jaume Nogués i Taulet.
El cert és que en un primer moment no li vam donar importància, vàrem pensar que simplement havia pagat el cost de la columna i prou. Però és que a mesura que avançàvem en la lectura dels papers de qui havia estat rector de Viladecans, tornava a aparèixer la columna del Tibidabo i així diverses vegades, fins que al final inevitablement ens vàrem encuriosir. Ben pensat, si la columna estava dedicada a Jaume Nogués, aleshores, amb tota probabilitat, hi haurà d’haver alguna inscripció que així ho certifiqui. Doncs apa, anem cap el Tibidabo i així sortirem de dubtes!
Efectivament, totes les columnes de la cripta del temple del Tibidabo contenen gravada una dedicatòria i d’entre elles n’hi ha una que diu: Jacobus Nogués et Taulet hanc erexit columnam. Que traduït vol dir: “Jaume Nogués i Taulet va erigir aquesta columna”.
Vet aquí, doncs, la columna que Magdalena Modolell havia dedicat, cent anys enrere, a la memòria del seu difunt marit, l’advocat i periodista Jaume Nogués i Taulet.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada