Darrerament tenim la sensació d’estar fent un dolorós viatge cap enrere: els salaris, les prestacions socials, les condicions laborals, el sistema sanitari, l’educatiu... Tot el que realment és la seguretat de qui només compta amb el propi treball per viure sembla que està en risc. Tot plegat en nom d’una economia sense rostre que il·legítimament se situa per damunt dels sistemes polítics i que diu crear llocs de treball mentre els destrueix i garantir-los mentre els fa més precaris.
Però hi ha coses que, sortosament, tenen difícil marxa enrere. Les dones, a Occident, han estat protagonistes i capdavanteres de canvis espectaculars durant el passat segle en favor de la igualtat. Uns canvis aconseguits pam a pam, amb constància, lluita i molt de sacrifici i amb un horitzó igualitari encara llunyà: participació política, capacitat de decisió, formació, autonomia econòmica i personal, atenció compartida a les persones, protagonisme respecte a la pròpia vida, en definitiva. Queden pendents molts aspectes, sobretot superar la desigualtat laboral i acabar amb la violència de gènere. Però és impensable tornar enrere.
Amb tot, caldrà continuar lluitant, aquest cop especialment contra corrent: el suport a les famílies fa aigües, l’atur se centra en les dones, de la conciliació d’horaris laborals i familiars ja no se’n parla. Les dones en general no tenen poder ni riqueses. Però ja han experimentat que són corredores de fons i que la seva força prové de la mútua solidaritat, de la diversitat, d’allò que és petit i poc valorat, però que amaga una gran força transformadora.
Ens en sortirem, perquè l’alliberament de les dones és l’alliberament de tothom, i sens dubte una bona alternativa a aquesta mena de societat de la desigualtat social, del consum i l’individualisme, del guany immediat i de la irresponsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada