 |
| Fotografia aèria del barri de Sales. Any 1947. AMVA-ICC |
 |
| Davant de casa, al carrer de Guifré el Pelós, l’any 1952. S’identifiquen el matrimoni format per Dolors Montfort i Baptista Bel, que té a la falda la seva néta Rosita Calderé Bel. Amb ells també hi són Guadalupe i Maria Antonieta Bel. Fotografia d’Ignasi Calderé Zurita, Viladecans. Arxiu Calderé Bel |
Per a en Josep Déu i Castells, veí i pagès de Viladecans, aquella jornada del 2 de desembre de l’any 1922, no havia de ser un dia qualsevol. Era dissabte i tenia cita a cal notari, a Barcelona. L’esperava Melcior Canal el qual el va rebre en el seu despatx del número 37 del passeig de Gràcia. Ja feia mesos que tractava amb pagesos viladecanencs i gairebé sempre era per tancar afers semblants. En aquella ocasió, Josep Déu havia de formalitzar la cancel·lació d’un establiment emfitèutic que la seva família havia conreat a l’indret de la Parellada del Bisbe de Viladecans, també anomenat pels veïns com la Vinya del Baró o la Vinya de la Torre.
El tros conreat pel pagès era prou destacat i atorgava plena justificació al nom del lloc. Eren unes 8 hectàrees, en total, que s’havien dedicat majoritàriament a la vinya, des del 1851, com a mínim. El 2 de febrer d’aquell any de mitjan del segle XIX, el seu pare, en Josep Déu i Monmany –també pagès, veí del carrer Major del poble– havia acordat amb el propietari Ramon de Viala –baró de Viala i senyor d’Almenar– l’establiment d’un cens agrari pel qual el baró es convertia en senyor d’una propietat conreada pel pagès, considerat, al seu torn, propietari del domini útil de la mateixa terra, només a canvi de lliurar al senyor baró –el considerat propietari eminent– una tercera part de la collita anual de raïm i resta de fruits, a més a més de la meitat de la producció de l’oli producte de les oliveres plantades en aquell conreu.
El cens emfitèutic de l’any 1851 acordava el següent: “(...) Que será duradero por el término de noventa años a contar desde el presente, pasados los cuales y como también en el caso de morir la mitad de las cepas deberá darse por finido el establecimiento volviendo las tierras al señor estabilente o a los suyos, sin tener que abonar cosa alguna por las cepas y demás árboles que entonces existieren (...)”. Els termes d’aquella escriptura eren ben coneguts per Josep Déu quan, aquell 2 desembre de l’any 1922, seia davant de la taula d’aquell notari barceloní. Havien passat 71 anys des de 1851 i el pagès restava obligat ara a tornar el dret de conreu de la terra als seus legítims senyors propietaris atès que havien “(...) muerto más de la mitad de las cepas de las fincas que fueron objeto del calendado establecimiento (...)” per la qual cosa el pagès “(...) dimitió y devolvió dichas fincas, o sea el dominio útil de las mismas y cuantos derechos en ellas tenía o les correspondía (...)”.1
Què havia passat perquè a les darreries de l’any 1922, en Josep Déu cancel·lés el contracte de conreu que el seu pare havia acordat amb el baró de Viala, l’any 1851? Realment havien mort més de la meitat dels ceps? No ho sabem del cert. Tanmateix, el més raonable és concloure que, senzillament, les relacions entre pagès i senyor de la terra havien canviat substanciament, en aquell indret, a les darreries del 1922. Efectivament, tan sols tres dies abans del tràmit del pagès a Barcelona, Enric de Viala i Massalles2 –fill d’en Ramon de Viala– s’havia venut totes les seves terres de Viladecans i Sant Climent a quatre advocats barcelonins àvids de sòl rústic: Josep Feliu Gusiñé, els germans Lluís i Isidre Riera Modolell i en Lluís Camps Oliva. I ho varen fer davant el mateix notari barceloní que rebria al pagès Josep Déu el dia 2 de desembre d’aquell any.3 Així doncs, el que va passar va ser que el senyor baró va vendre les seves terres de la Parellada del Bisbe –entre d’altres– a uns barcelonins, els quals ja no estarien gens interessats en obtenir rendes agràries de les noves propietats adquirides. Aquests quatre promotors urbanístics, bé mereixeran una biografia en una continuació d’aquest article.
Al capdavall, davant tots quatre promotors, el tràmit de la cancel·lació del cens emfitèutic per part del pagès Josep Déu va esdevenir un pas més, i potser el més senzill, en l’objectiu final que cavil·laven els propietaris: convertir els conreus en parcel·les urbanes disposades per a la posterior venda; un procés que tot i que no era nova al poble, cap als anys vint del segle passat s’imposava amb força a Viladecans i a altres poblacions semblants a la nostra. En aquest canvi podem aventurar la hipòtesi que en Josep Déu es veiés obligat a abandonar les terres de conreu, tot arrencant els ceps de la Vinya del Baró, davant de la insistència o les pressions dels nous propietaris i així donar compliment a allò estipulat en l’escriptura del 1851.
Finalment, el 25 d’abril de l’any 1923, els nous propietaris de la Vinya del Baró van presentar a l’ajuntament de Viladecans el projecte d’urbanització de la Parellada del Bisbe,4 tot preveient bona part de la fesomia dels actuals carrers d’un barri –apartat del centre de la vila– que seria conegut, a partir d’aquell moment per la gent del Barri Antic amb l’apel·latiu de barri Xino, i que cap a mitjan de la dècada dels anys cinquanta seria batejat, per voluntat de mossèn Ramon Saborit, amb el nom de barri de Sales.
Les primeres cases d’aquell nou barri es van construir cap al 1924. En aquell any, una parella, originària d’un poble del nord de Castelló, tot fugint d’una terra desagraïda i atreta, alhora, per la inflació dels jornals que es cobraven al Delta del Llobregat, es van decidir a emigrar i deixar el lloc de naixement. Primer es desplaçaren al Prat de Llobregat; anys després, cap al 1928, ho van fer a Viladecans i van buscar una modesta casa de lloguer per viure-hi. La trobaren en una caseta del carrer Rafael Casanova. Van ser uns dels 250 primers veïns que poblarien el nou barri, cap al 1930.5
La parella de nouvinguts es deien Baptista Bel i Dolors Montfort. El 5 de setembre de 1930 es decidiren a comprar el solar 136 de la urbanització on ja vivien. Per legalitzar l’adquisició, van haver d’anar a signar l’escriptura, davant del mateix notari de Barcelona que havia rebut al pagès Josep Déu gairebé set anys abans. I davant d’ell, van pagar 1.000 pessetes als promotors de la urbanització. Sobre el solar comprat, situat al bell mig del carrer de Guifré el Pelós, ràpidament s’hi van fer una petita casa de planta baixa,6 amb més eixida que la zona dedicada a habitatge; com moltes de les que es van construir en aquella zona, durant aquells anys.
D’aquesta forma va néixer el barri de Sales: fruit de la venda d’una propietat agrària, per part d’un noble; de la cancel·lació d’un cens agrari sobre un conreu de vinya, per part d’un pagès; de l’interès de quatre promotors urbans barcelonins per guanyar diners tot especulant, i de la il·lusió d’immigrants que cercaven un horitzó millor a Viladecans.
Xavier Calderé i Bel
1. Arxiu Calderé Bel, Escriptura de venda efectuada pels senyors Josep Feliu Guiñé, Luis i Isidro Riera Modolell i Lluís Camps i Oliva a favor dels cònjuges Bautista Bel Royo i Dolores Montfort Sanz, autoritzat pel notari Melcior Canal i Soler, 5 de setembre de 1930, pàg. 6-7.
2. www.lavanguardia.com/hemeroteca. La Vanguardia, 10 de gener de 1926. Enric de Viala Masalles va morir a Barcelona, el 2 de gener de 1926.
3. Arxiu Calderé Bel. Escriptura, pàg. 8
4. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Projecte d’urbanització d’uns terrenys coneguts com “Parellada de Bisbe o Vinya de la Torre”. El projecte va ser aprovat pel Ple Municipal al mes d’agost del 1923.
5. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Padró Municipal d’Habitants, 1930.
6. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans. Llicència urbanística per a la construcció d’una casa en un solar del carrer Jofre lo Pilós, propietat de Baptista Bel Royo. La llicència fou aprovada per la Comissió Municipal Permanent de l’ajuntament, el 24 de gener de l’any 1931.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada