Van passant els anys i aquella llei de lleis, la Constitució de 1978 que havien votat molts del espanyols que avui no hi són i que molts del que hi són no la van poder votar, comença a desdibuixar-se en determinats aspectes.
I és que la Constitució de 1978 va ser un joc d’equilibris pel qual l’esquerra i els nacionalistes van cedir en algunes coses davant un aparell político-militar que pretenia perpetuar les lleis del franquisme. L’esquerra i els nacionalistes van cedir entre altres coses en aspectes com la Monarquia, la relació Estat - Església Catòlica i l’organització territorial de l’Estat. També i amb un gran sentit de la responsabilitat històrica van optar per no demanar en aquell moment responsabilitats a aquells que havien comès tortures i assassinats sota l’ombra d’un règim feixista. El canvi, era iniciar un procés democràtic que permetés construir un Estat Democràtic i Social.
En aquest moment, si girem la vista enrere veiem com a poc a poc aquella llavor de democràcia que va néixer al 1978, allunyava la possibilitat d’involució militar però també com s’havia estat maltractant per diferents governs de l’Estat espanyol. Reformes laborals, de pensions, terrorisme d’estat, llei de partits i altres aspectes retallaven la qualitat de la nostra jove democràcia. Però està sent ara, aquest darrers anys, amb l’excusa d’una maleïda crisi, quan la Constitució de 1978 està perdent tot el seu plomatge social i moral i arribem a veure escenes que farien tornar vermell el més agosarat.
Unes instàncies judicials, que per exemple han estat capaces de retallar un Estatut, quan ja havia estat votat pel poble de Catalunya o el procés judicial, premeditat, amb nocturnitat i traïdoria a un jutge per tocar coses que no es poden tocar, mentre veiem un resultat de “no culpable” al procés de l’expresident de la Generalitat Valenciana, el Sr. Camps.
Però l’hegemonia política de la dreta és tal que no es tallen al poc d’arribar al govern de dir frases com “esta reforma me va a costar una huelga” o “ va a ser una reforma laboral muy agresiva”. I al final, no ens han enganyat, ens han fet la retallada de drets laborals mes forta de la nostra democràcia.
Encara que durant molts anys s’hagin anant anomenant els demòcrates o els constitucionalistes, res més allunyat de la realitat, ells mai han volgut la Constitució del 78 i ara se l’estan carregant.
Possiblement, si al final aconsegueixen treure el caràcter social, democràtic i de dret de la Constitució hauran posat en dubte el caràcter de consensos que significava, i podria ser que arribés un moment d’encetar un nou procés constitucional en què es tornin a discutir molts dels temes que avui afecten la nostra societat.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada