En aquest breu article podem plantejar-nos parlar del delta del Llobregat i del seu futur. Això no haguera estat possible si finalment s’hagués escollit construir el fallit projecte Eurovegas al bell mig de la plana deltaica. I sense cap mena de dubte, la ràpida resposta inicial de la societat civil deltaica en primer terme, ha estat un dels motius que avui encara puguem parlar d’aquest delta no construït i de la seva continuïtat en el futur com a espai agrari i natural.
L’esdevenir del delta del Llobregat va lligat des de fa segles al de la ciutat de Barcelona. Això ha esta així sempre i el delta actual és fruit d’aquesta relació: una gran part de la seva superfície ja es troba urbanitzada i acull les principals infraestructures del país; però també conserva el principal espai agrari de la regió metropolitana i uns espais naturals de primer ordre.
Per aquest motiu quan parlem del futur per aquest territori, en definitiva estem parlant del model de país que volem. Perquè segons com gestionem el futur d’aquests espais agrícoles i naturals estarem apostant per un model o altre de país.
En el cas del nostre delta del Llobregat, com ja s’ha dit, aquests espais no urbans com són la zona agrícola (Parc Agrari) i els espais naturals juguen un paper molt important dins una àrea tan densament poblada com és el sud de Barcelona: una zona productiva agrícolament que aporta un plus de qualitat ambiental, un patrimoni històric i natural que donen personalitat a les grans ciutats del delta...
En definitiva el futur del delta del Llobregat com a espai no construït passa per la voluntat manifestada pels seus ciutadans durant la campanya contra l’Eurovegas de voler preservar i potenciar aquests espais. I per fer-ho no cal fer grans inversions econòmiques, excusa que ara podria ser utilitzada per no tornar a invertir un euro en l’únic sector econòmic que creix en aquests moments. Les inversions a fer consistirien, a tall d’exemple, en posar al dia tota la xarxa de reg procedent del canal de la Dreta, així com el propi canal. Aquesta xarxa manté el mateix disseny i les mateixes regadores o filloles des del s. XIX!
Però on indubtablement cal reflectir aquesta voluntat de protecció de tots aquests espais és en el planejament del territori i les figures de protecció que existeixen i que es poden reforçar: cal una ampliació de la Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) que vagi més enllà dels espais naturals estrictes. Aquí hi té un paper l’espai agrícola com a coixí essencial per la supervivència dels espais naturals. Per reblar el clau de la protecció del delta del Llobregat, el delta hauria de ser inclòs dins el conveni Ràmsar de les Nacions Unides. Aquest conveni és un tractat internacional que busca la conservació i l’ús sostenible de les zones humides, reconeixent-ne el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu. A Catalunya ja tenim diversos espais dins aquest conveni com per exemple els Aiguamolls de l’Empordà o el delta de l’Ebre. Això també és una reindivicació de les entitats ecologistes del territori des de fa anys.
I tot això, per què no?, ens hauria de conduir a la creació del Parc Natural de la Vall Baixa i del Delta del Llobregat. Aleshores si que veuríem acomplerta la voluntat de tenir un territori de qualitat definitivament protegit.
Jaume Sans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada