 |
| L'òpera Tosca de Puccini, a l'Àtrium, l'11 de novembre passat |
La paraula «cultura» té tants significats que de vegades resulta difícil entendre’ns quan en parlem. Nosaltres la veiem com aquell bagatge que t’ajuda a comprendre millor el món on vius, que et fa lúcid, que et fa veure i apreciar la seva complexitat i pluralitat sense por, que et permet fruir d’aquella gran expressió que és l’art en qualsevol de les seves formes. Que et fa més lliure i més feliç, més persona, en definitiva. Un bé molt desitjat per molts fills de les classes treballadores que durant molts anys l’han tingut molt lluny del seu abast. Una cultura que es manifesta en la qualitat de l’educació general i artística, l’accés a equipaments públics de qualitat com biblioteques, teatres, sales de concert, noves tecnologies, l’accés a espectacles de qualitat, i el protagonisme dels ciutadans en els àmbits poètics, musicals, teatrals.
Doncs bé, tot això trontolla: la debacle econòmica que viuen moltes famílies, el descens de les subvencions, l’increment de l’IVA, les retallades a tot allò que és educatiu, la banalitat i la demagògia de tants mitjans de comunicació... Per això, a més a més de les manifestacions i altres formes de lluita, des d’aquesta modesta revista cridem a la militància cultural, és a dir: aprofiteu i assistiu a tots els actes culturals que pugueu. No us deixeu portar per la mandra davant de qualsevol expressió de la bellesa. Penseu, escriviu, llegiu, feu música, feu teatre, en la llengua que vulgueu. Sols i en companyia. Destineu-hi diners, si podeu. Seran ben aprofitats. Ens cal donar feina als artistes. Ens cal cercar solucions no demagògiques a la greu crisi que vivim. El mercat tendeix a presentar la cultura com un ornament del qual es pot prescindir tranquil·lament, potser perquè la percep com a perillosa. Efectivament, la cultura desenvolupa les nostres capacitats, ens fa creatius i resistents, i obre camins a les nostres utopies. No ens la deixem arrabassar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada