Una seixantena de persones ens aplegàrem el passat 17 de gener a Can Xic per parlar de l’associacionisme dels joves, en el marc de la Festa Major d’Hivern.
Teníem ganes ja fa temps d’abordar el tema de l’associacionisme i de fer-ho amb els joves. De fet, entre l’atur i els problemes d’habitatge, el desmantellament de l’Estat del Benestar i el descrèdit de les institucions polítiques i econòmiques, el paper que les entitats poden jugar es valora poc: un lloc on tothom pot ser protagonista, desenvolupar la pròpia creativitat i habilitats, sentir-se reconegut i valorat, adquirir sentit crític i col·lectiu i relacionar-se. Una eina importantíssima, doncs, que contribueix a la cohesió social.
Volíem parlar-ne amb els joves, perquè són un dels col·lectius més afectats per la crisi i un col·lectiu sobre el que se sol fer un doble discurs: ser jove és meravellós, s’entesten a transmetre els mitjans de comunicació, però ser jove també és carregar amb el percentatge més elevat d’atur i amb retallades socials en educació i cultura que sens dubte tindran greus repercussions en el seu futur.
Però per sort hi ha unes quantes entitats que a Viladecans fan aquest paper estimulant, creador de cultura (més enllà del corsé escolar, de cultura en el sentit de fer les persones més crítiques, més lliures, més creatives, més capaces davant les dificultats). I que moltes d’aquestes entitats treballen amb joves i són portades per joves. I ens va semblar que valia la pena fer aquesta realitat més visible i pensar entre tots com podem ajudar-nos mútuament per construir una societat més justa, més digna, més amable.
Van participar en la taula rodona: Jordi Agut (Delit Teatre), Anna Bordas (vinculada a C.S.O. Els Timbres i que parlava a nivell personal), Manel Membrilla (Agrupament Escolta Sant Joan), Joan Sànchez Escamilla (Castellers de Viladecans) i Oriol Úbeda (La K y la B).
La trobada va donar molt de si i es van dir coses molt interessants. Aquí en teniu unes quantes:
- la cultura va associada al sentit crític. Fer teatre, fer música és una manera de prendre postura en el món i de transmetre un sentit crític que no sempre troba camins en les institucions.
- les entitats de joves troben els mateixos problemes per a donar-se a conèixer entre la població i per organitzar-se que la resta d’entitats.
- l’associacionisme dels joves i la seva expressió pública no depèn tant dels diners que s’hi dediquen sinó de la simplificació de tràmits administratius que ells perceben com una barrera.
I encara es va fer una altra aportació valuosa per part d’alguns integrants del públic (que són membres d’Asdivi): és important que les entitats de joves i d’adults tinguin en compte que les persones amb discapacitat poden participar i col·laborar amb elles de moltes maneres.
I la taula va finalitzar amb una crida a associar-se i a les administracions a donar més protagonisme a les associacions de joves. Tot just abans d’escoltar tres magnífiques cançons de La K i la B. Un acte rodó (mal ens està el dir-ho!).
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada