Una enquesta recent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha posat de manifest com els psicofàrmacs (antidepressius, ansiolítics, somnífers...) són l’única droga que registra un augment en el darrer any empesa pels efectes de la crisi sobre la població. Coincidint amb el trencament de la bombolla immobiliària, des de 2007 s’ha duplicat el consum d’aquest tipus de substàncies tranquil·litzants i somníferes, només per sota de l’alcohol i el tabac.
Assistim a una progressiva medicalització de la societat, que arriba a l’extrem de voler controlar comportaments, sensacions, emocions o estats d’ànim a través de substàncies químiques. El perfil del consumidor habitual d’hipnosedants, pastilles per a l’angoixa i l’insomni respon al d’una dona major de 35 anys. No cal dir que tots aquests medicaments tenen una sèrie d’efectes secundaris importants, a banda d’un cost per a la butxaca no gens menyspreable (aquí és on hi ha el negoci).
Fa pocs dies el Consell Comarcal del Baix Llobregat va organitzar una jornada al CaixaForum de Barcelona sobre crisi i salut mental, en el marc de la qual es va presentar un estudi sobre els efectes que la recessió econòmica està tenint sobre la ciutadania. La recerca s’ha fet a diverses poblacions de la comarca i al districte de l’Eixample. La principal conclusió és que l’atur està provocant sensació de desemparament en una part important de la població, així com una baixada de l’autoestima que pot derivar en tendències suïcides.
Hi ha, doncs, una relació directa entre l’augment dels trastorns mentals i la crisi. Segons un balanç de 2010 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’increment a la capital de les alteracions mentals respecte l’any anterior va ser del 7 %, xifra que al Baix Llobregat es va disparar fins al 20 %. El fet que siguem una comarca molt industrialitzada hi té molt a veure: només el 2009, 1 de cada 4 treballadors afectats per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) al sector de l’automòbil era del Baix Llobregat. Una desocupació que en molts casos es manté fins avui, ja que molts operaris que varen perdre la feina encara no n’han trobat cap de nova i han esdevingut parats de llarga durada.
Per tal de reduir aquest impacte, l’estudi presentat al CaixaForum liderat pel psiquiatra Josep Moya proposa teixir una nova intervenció comunitària, a través per exemple dels centres cívics, que vagi molt més enllà de l’atenció individual i personalitzada que ofereixen actualment els serveis de salut mental. Es tractaria, segons els mateixos experts, de fer emergir les capacitats de cadascú per tal de poder valorar-les i aprofitar-les en benefici de la comunitat. Al mateix temps es generaria autoestima en els individus i un treball en xarxa cohesionador i promotor d’unes relacions interpersonals riques i enriquidores. En definitiva, una recepta socialitzadora per un mal massa estès en una societat cada vegada més individualista.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada