dijous, 7 de febrer de 2013

Uns dibuixos escolars de fa gairebé cent anys

Núm. 1
Núm. 2
Núm. 3
Núm. 4
Núm. 5
Núm. 6
Núm. 7
Núm. 8
Una de les bones adquisicions de la pedagogia actual ha estat, segons es diu, fer que els nens i nenes descobreixin el seu entorn immediat, i després vagin ampliant el camp d’observació fins a arribar a conèixer el món sencer. A l’època del qui escriu aquestes ratlles, l’observació de l’entorn no existia. A l’escola no ens parlaven de Viladecans, sinó que anàvem directament a la geografia d’Espanya i del món.
Doncs no. Aquesta adquisició pedagògica té més antiguitat. Hem trobat un àlbum escolar de Vicenç Vendrell –Vicente Vendrell, diu allà–, del curs 1914-1915, que és tot un exemple d’aquesta pedagogia de la proximitat. Aquell nen, avi del qui escriu aquestes ratlles, i que havia nascut l’any 1903, comença el seu àlbum dibuixant un plànol de l’escola (l’“Escuela Nacional de niños de Viladecans”, que es trobava al carrer de la Muntanya, a la cantonada amb el carrer de la Rere Església), després un plànol del nucli urbà de Viladecans, després un mapa de tot el terme municipal, després el partit judicial de Sant Feliu, després la província de Barcelona, després diversos mapes (físic, administratiu, de ferrocarrils) de Catalunya, després diversos mapes d’Espanya, després d’Europa, després de cada un dels continents, i finalment un mapamundi. I a més, encara, ficat dintre l’àlbum, en fulls solts, hi trobem tot de dibuixos de llocs de Viladecans, cosa que vol dir que aquella era una escola realment atenta a la realitat dels alumnes.
Més enllà del valor pedagògic per als nens de l’època, però, aquest àlbum ens ofereix unes quantes informacions interessants sobre Viladecans. La primera, el mapa del nucli urbà que reproduïm al número 1. Aquest mapa sembla fet a partir d’un que havia elaborat un temps abans l’Instituto Geográfico Estadístico, que està reproduït a la pàgina 107 del llibre Viladecans, els llocs i les històries. Hi ha unes parts en negre i unes altres en marró, però no queda clar quin és el motiu de la diferència entre aquests dos colors. En canvi, sí que sembla clar que les parts de color vermell són les de recent construcció o que encara s’estaven construint.  Fixem-nos sobretot, a l’esquerra, com s’edificava el carrer del Sol i, al capdamunt, el carrer de la Mare de Déu de Sales.
I després del mapa, els dibuixos. Un bon testimoni d’aquell Viladecans que en part encara es conserva. 
La il·lustració número 2 és òbvia. Una muntanya amb una ermita al capdamunt i, al peu una masia: Sant Ramon i Cal Menut. I la número 3, el pou de la masia, ho duu escrit: “Pozo Manut”.
I anem a la il·lustració número 4: “Casa Busquets”. Cal Busquets és la casa coneguda també com Ca l’Evaristo (pronunciat Evaristu), de la cantonada del carrer de Joan Balletbó amb el del Doctor Reig. Temps després de fer el dibuix, la casa va ser escapçada de la seva part esquerra, per poder obrir el carrer del Doctor Reig.
La il·lustració número 5 porta indicat: “Molino de viento de casa Borrull”. Les terres i la casa de Cal Borrull, després coneguda com Cal Xim-xim, es trobaven al carrer de la Muntanya, des del carrer de Santa Teresa cap amunt, on actualment hi ha la plaça de Salvador Espriu i els blocs de pisos que l’envolten i fins al número 32 del carrer de la Muntanya. El molí era a la banda del carrer de Sant Marià.
Després, al número 6, tenim el campanar de l’església, tal com era abans de la guerra civil.
El número 7 és una masia amb rellotge de sol i una era al davant, que no duu cap indicació i no resulta fàcilment identificable.
I finalment, al número 8, una eina de treball imprescindible per a la majoria de viladecanencs i viladecanenques de l’època: un carro. En aquest cas, l’anomenat “carro de trabuc”, que es podia descarregar trabucant-lo cap endarrere.
Josep Lligadas Vendrell