Impotència. Això és el que sento. Per què? Perquè no acabem de reunir la força necessària. Per a què? Per a fer front al futur que ens espera, company.
Els joves d’avui en dia sentim impotència davant la política que, en principi, ens està fent de guies cap a un món més millor. I sobretot, em vull centrar en els infinits casos de corrupció que matí i nit s’estan descobrint, si més no, sortint a la llum. Què esperen d’un poble, on els seus màxims representants s’aprofiten dia rere dia dels béns públics? L’únic que estan aconseguint és que molta gent, en especial el jovent, i sobretot de la meva generació cap amunt, aquells que aviat començarem la universitat, vulguem marxar. Fora d’Espanya, i molt probablement fora d’Europa.
És ben cert que aquí les coses no van bé, tots ho sabem, però molt poca gent fa coses per arreglar-ho. Un petit pas del poble pot quedar anul·lat per un d’algun polític, com està passant aquests dies amb tots els casos de malversació de fons. Posaré un exemple ben clar. Hi ha molta gent que ajuda a la gent que no té casa, oferint-los menjar, lloc per dormir... Però mentre s’ajuda a “x” persones, una persona, i quasi sempre polític, s’embutxaca milers d’euros. Nosaltres volem canviar la situació, però sembla que ells no ens deixin.
Ens estan ensenyant que la felicitat s’aconsegueix amb els diners, que l’esforç no importa, és l’engany el que funciona, que les persones no s’entenen parlant, sinó barallant-se entre elles.
Doncs no, no i no. Segurament molts d’ells no dimitiran, ni nosaltres farem que ho facin, però el que sí que està a les nostres mans és fer un petit passet per a canviar el món on vivim. Qui vol fer-se gran en un país així?
Núria Molina Barrera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada