La propietat de la terra a Viladecans l’any 1931

L’article d’aquest mes pretén donar una mica més de coneixement del que va ser el món agrari del Viladecans de les primeres dècades del segle XX, en concret conèixer quina era l’estructura de la propietat de la terra a Viladecans, uns mesos abans de proclamar-se la II República. La font documental utilitzada és l’Amillarament de 1931, aprovat el 28 de febrer de 1931 (Tota  la documentació que es cita es conserva a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA)).

 L’amillarament es una font fiscal que es forma a partir de les declaracions jurades dels propietaris sobre les seves finques, on consta l’extensió que tenen, el tipus de conreu així com la seva qualitat. En funció de la superfície de la finca, del conreu i de la seva qualitat s’ha de pagar major o menor contribució. Tots els historiadors que han treballat amb els amillaraments i cadastres han destacat que s’ha de tenir en compte la previsible ocultació, tant en la superfície de les finques com en el tipus i qualitat del conreu. Els amillaraments tampoc no ens parlen de les relacions contractuals entre els pagesos, propietaris o no de terres, ni dels diversos tipus de contractes (rabassa, censal, emfiteusi, parceria, etc.), per contra podem conèixer tots els propietaris de terres del terme, d’on són, quantes finques tenen, on les tenen, què s’hi conrea, què paguen així com el nom dels paratges on tenen les terres, element, aquest últim, d’interès per a la toponímia local. Malgrat les limitacions de la font i les possibles ocultacions i fraus, els amillaraments ens donen la tendència i la imatge fixa aproximada del que és l’estructura de la propietat agrària en un terme municipal en unes dates concretes.

Viladecans a primers de l’any 1931 tenia una població de 2.997 habitants que, encara, majoritàriament es dedicaven a les activitats agràries. El 81 % de la seva població activa es dedicava a les feines agrícoles o amb activitats relaciones amb l’agricultura i la ramaderia. D’aquests, una gran majoria –645– eren jornalers i 345 persones, es declaraven en el padró municipal d’habitants com a pagès, agricultors, “conreuador” o “llaurador”, a banda dels 6 cabrers, 2 xolladors, 3 pastors i 5 vaquers. Les persones que podem vincular amb el sector secundari son unes 80 (6 %), de les quals 58 estan relacionades amb el món de la construcció (36 paletes i 22 rajolers/teulers). Ciutadans que declaren activitats/professions relacionades amb el sector terciari o de serveis són 163, el 13 % del total de la població activa. Vegem doncs, la importància del món agrícola en la nostra ciutat, malgrat que a partir de la segona meitat de la dècada dels anys 1920 es va produir una primera industrialització, amb la instal·lació de la indústria del Llevat (1926), la fàbrica tèxtil de Joan Fàbregas (1929) o l’assentament a Gavà de la Compañia Roca Radiadores (1917). Possiblement, i ho coneixem per la història oral, molts del jornalers i fins i tots aquests que es declaren pagesos comencen a simultaniejar la feina al camp amb les feines en aquestes primeres indústries; no obstant això és indubtable que el Viladecans de la dècada de 1930 encara és un Viladecans pagès i rural, ni que sigui pel seu paisatge.

Aquest fet també es pot concloure si observem les matrícules de la contribució rústica, industrial i urbana de l’any 1931. La contribució a satisfer pels propietaris de finques agrícoles i forestals importa 17.104,48 pts., davant de les 15.126,80 pts., dels industrials i les 8.753,48 pts., dels propietaris de finques urbanes. Com podem veure, encara, malgrat ja en franca disputa, la contribució rústica segueix generant mes ingressos que la industrial i està molt per sobre de la contribució urbana. 

 Per tant, tenint en compte la importància de l’activitat agrícola en la nostra ciutat en aquells primers anys de la dècada de 1930, és preceptiu preguntar-nos: com eren les finques del nostre terme municipal?, qui eren el seus propietaris? Com he dit anteriorment, una part de les respostes les tenim amb l’explotació de la informació que conté l’amillarament de 1931. Anem a pams.  

El febrer de 1931, a Viladecans hi havia un total de 1.485 finques agrícoles i forestals corresponents a 650 propietaris.

El 94 % de les finques són inferiors a 6 mujades i d’aquestes el 38 % ho són de menys d’una mujada. A destacar les tres finques de mes de 100 mujades: la de Montserrat de Casanovas, de Barcelona, en la Casa Alta, amb 113 mujades i, dues finques de Dolors Casanovas Montero, del Prat de Llobregat, a Las Africas, de 100 i 146 mujades.

Dels 650 propietaris, el 81 % ho són de terres, amb una superfície total de menys de 6 mujades i d’aquests, el 21 % són propietaris de terres de menys d’una mujada, és a dir la gran majoria són petits propietaris, per no dir molt petits propietaris. Cal ressaltar els cinc gran propietaris, dels quals la superfície total de les finques sumen més de 100 mujades: la Dolors Casanovas Montero, del Prat de Llobregat, amb 284 mujades, i quatre propietaris de Barcelona, Climent Guix Sabadell amb 137 mujades, Montserrat de Casanovas amb 131 mujades, Josep Amat Aymar, 118 mujades i Carles Garcia Fària, 104 mujades. Aquests cinc grans propietaris posseeixen el 21 % de totes les propietats agrícoles i forestals de Viladecans. 

La majoria dels propietaris de finques agrícoles i forestals són de Viladecans, uns 348 –el 53,5 % del total–; la resta, fonamentalment, són propietaris de Sant Climent de Llobregat –143, 22 %–, de Barcelona –71, 10,9 %– o de Gavà –56, 8,61 %–, i en menor mesura de poblacions del Baix Llobregat, de Vilafranca del Penedès (1), Vilanova (1) i Madrid (1).

Els propietaris de Viladecans, que són la majoria, només controlen un terç de totes les terres amillarades i detenten el 63 % de la propietat de les finques de menys 6 mujades, però tanmateix caldria assenyalar que els propietaris locals són un terç del total dels propietaris de finques d’entre 26 i 99 mujades: Rossend Busquets, amb 71 mujades; Josep Presas, amb 45 mujades; Baldiri Faura, amb 34 mujades; Roc i Claudi Monmany amb 29 mujades i Josep i Mateu Bosch amb 29 mujades (mesura agrària utilitzada al Delta del Llobregat: 1 mujada = 4.896,5006 m2 = 16 mundines; 1 mundina =  306,0313 m2.)

Els 71 propietaris de Barcelona tenen quasi el 38 % de totes les terres de Viladecans i són la gran majoria entre els propietaris de finques, l’extensió total de les quals, sumen més de 50 mujades. Entre la resta de propietaris forans, es distingeix la gran propietària del Prat de Llobregat i primera del llistat de grans terratinents del terme de Viladecans, la Dolors Casanovas Montero, amb 284 mujades, totes concentrades al paratge de l’Àfrica. Entre els propietaris originaris del Prat, de Gavà i de Sant Climent sumen un domini del 20 % de les terres de Viladecans. 

A tall de resum: la majoria dels propietaris de terres del terme municipal de Viladecans, són locals, però aquests només controlen la major part de les finques petites i molt petites; són els propietaris forans els que dominen les dues terceres parts de la propietat de la terra de Viladecans, i entre aquests els barcelonins, amb l’excepció de la pratenca Dolors Casanovas. Aquesta es una tendència que ja vam veure en els amillaraments de Viladecans de mitjan segle XIX i que ve a confirmar la importància de la inversió en terres del Delta per part de la burgesia barcelonina, ja des de temps enrere. Una altra dada de la concentració de la propietat local en poques mans ens la dóna el fet que 29 propietaris (4,5 % del total), que tenen més de 20 mujades, són els amos del 48 % de tota la terra agrícola i forestal del terme municipal de Viladecans. 

Les dades de la matrícula de la contribució territorial rústica per a l’any de 1931 ens ve a confirmar la informació anterior. La riquesa agrícola de vecinos y colonos s’estima en 27.747,12 pts. mentre que la dels hacendados forasteros ho és en 46.513,88 pts. Es a dir, els propietaris forasters disposen de les dues terceres parts de la riquesa agrícola de Viladecans. 

Manuel Luengo Carrasco