 |
| Algunes de les protagonistes d’aquest relat |
Un
parell de cops per setmana un grapat d’amants de la natura dels municipis
continus de Castelldefels, Gavà i Viladecans practiquem la marxa nòrdica.
La qüestió és que també, com acostuma a passar en aquests
col·lectius, organitzem de tant en tant un sopar per fer-la petar, riure i
passar una bona estona mentre estimulem el paladar a poder ser amb productes de
proximitat. I és que d’aquesta manera contribuïm a la conservació de la plana
agrícola, valoritzem la nostra pagesia i fomentem l’economia local.
Tornant al tema, per prendre la decisió sobre el sopar,
ja ho sabeu, primer cal que algú prengui la iniciativa i s’aventuri a fer la
proposta. El ritual continua amb el consens de la data i les opcions pel que fa
al restaurant. Una que diu que vora la mar, l’altra que no es vol omplir els
peus de sorra, l’altra que cal tenir en compte poder-hi aparcar, l’altra que es
mengi bé i sa, i així fins a demanar que hi hagi també lluna plena... sempre
n’hi ha d’exigents oi? 😉.
I ara
bé la bona, la que tot d’un plegat i des del cor comença a narrar-nos un conte:
“A
Viladecans tenim el lloc on trobarem tot el que necessitem, el paratge és
preciós, la seva gastronomia distingida, saludable i amb productes del Parc
Agrari del Baix Llobregat, val la pena pagar un xic més per una bona qualitat,
el servei és acurat i mimen a la clientela… El seu nom no és pas casual,
rememora les restes arqueològiques trobades al jaciment únic de Can Guardiola,
el més important del sud Europa, tot fent evident que fa 100.000 anys hi havia
mamuts a Viladecans”
 |
| Pujada al castell d’Eramprunyà amb Marxa Nòrdica |
Totes
escoltàvem amb atenció i encuriosides mentre alternàvem les passes amb els pals
que clavàvem a la terra d’un dels senders de La Sentiu, pensant en la tècnica,
adoptant la postura correcta al caminar i fent un ús adient i dinàmic dels
bastons. Si treballes bé, t’ajuda a exercitar fins al 90% de la musculatura!
I de
sobte, emocionada, diu una altra: “Sí, i jo portaré les galetes, les que fan
amb amor les millors pastisseries de Viladecans tot combinant tradició,
innovació, creativitat i l’aroma de xocolata característic també de
Viladecans”.
“Ja ho
tenim doncs!”, diu l’altra: “I després, de pas, anem a fer un gelat artesanal a
la millor gelateria, són boníssims i té tanta varietat que no saps quin triar”.
Dolça
música! Vaig pensar jo, que ben afinats toquen els instruments, tots al seu
temps i perfectament coordinats.
I de
sobte em vaig adonar, són les millors amfitriones de la ciutat, espontànies,
impressionants i amb tant de sentiment! Totes ens hi veiem ja a la Platja i a
la Rambla de Viladecans perquè la història només havia fet que començar...
M. Carme Cerdà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada