dijous, 15 de juny del 2023

Yokai, esperits de Japó


Els Yokai són criatures que pertanyen al folklore japonès. Poden tenir parts humanes, d’animals o de totes dues. Generalment viuen aïllats dels humans per evitar els problemes que això els comporta, tot i que n’hi ha alguns a qui els agrada estar-hi a prop, vivint-hi en harmonia. Es creuen molt superiors als humans, per la qual cosa es comporten amb força arrogància. Ara no tens més remei que ajudar-los, ja que han entrat en conflicte entre ells i això pot provocar certes desventures.

Yokai és el joc del qual avui us parlo. És un joc cooperatiu que no dura més de vint minuts. La seva particularitat és que els jugadors no poden parlar entre ells per donar-se informació durant la partida i recorda bastant al memory clàssic de les parelles, perquè no deixa de ser realment un joc de memòria. Quan el portem als esdeveniments tipus Saló del Manga i Japan Weekend crida força l’atenció dels assistents i acaba sent un dels títols que més taula veu. Ajuda també el fet que és relativament fàcil de jugar i d’aprendre. Va ser una adquisició per la meva part bastant aleatòria, ja que el vaig veure a una botiga de Barcelona i vaig dir, “per què no?”. No em penedeixo d’haver-lo comprat.

Al començament de la partida s’agafen les setze cartes de Yokai, es barregen bé i es posen cap per avall a l’atzar formant un quadrat de 4X4. Hi ha quatre cartes de Yokai de cada color: Kitsune (vermell), Oni (blau), Rokurokubi (lila) i Kappa (verd). L’objectiu és agrupar els Yokai per famílies, és a dir, fer que les quatre cartes de cadascun dels colors estiguin adjacents.

També hi ha catorze cartes de pista. Hi ha pistes d’un color, de dos i de tres. Amb aquestes es fa un joc cap per avall, utilitzant un número concret de cadascun dels tipus, que varia en funció de la quantitat de jugadors que hi hagi en la partida. Per exemple, en partides de dos jugadors s’usen: dues cartes de pista d’un color, tres de dos colors, dues de tres colors. Escollir entre una carta de pista i una altra a l’hora de formar la baralla és totalment al atzar. Si el manual et diu que amb dos jugadors utilitzis dues cartes de pista d’un color, agafes dues qualsevol de les quatre que hi ha.

El teu torn consisteix a dur a terme tres accions que s’han de fer en el ordre indicat a continuació.

1. En la primera agafes dues cartes de Yokai cap per avall, les mires i les tornes a deixar on estaven.

2. En la segona has de moure una carta de Yokai, canviant-la de posició i posant-la adjacent a una o més cartes. Pot ser una de les que has mirat en l’acció anterior o no. Has de tenir en compte que les cartes de Yokai no poden estar dividides en dos grups al final d’aquesta acció, però sí durant el moviment de la carta que estàs movent.

3. En la tercera tens dues opcions.

Revelar carta de pista, que consisteix a donar la volta a la carta de pista superior de la baralla, deixant-la al seu costat i a la vista per a tothom. Pot haver-hi qualsevol número de cartes de pista revelades al mateix temps.

Utilitzar una de les cartes de pista que hi hagi revelades, que és posar-la damunt d’una carta de Yokai per indicar de quin color és. Per exemple, si utilitzes la carta de pista de color vermell, estàs indicant que la carta de Yokai és vermella (Kitsune); si uses una carta de pista de color verd/lila, informes a la resta de jugadors de que la carta de Yokai pot ser verda (Kappa) o lila (Rokurokubi). Sigui com sigui, si un Yokai té una pista al damunt, aquest ja no es podrà moure de posició durant la resta de la partida.

La partida pot acabar de dues formes: quan a un jugador li toca el seu torn i declara que els Yokai estan agrupats correctament per colors; quan s’ha utilitzat l’última carta de pista per posar-la damunt d’un Yokai. Després, es comprova que cada tipus de Yokai està correctament agrupat. Si es que sí, has guanyat la partida i si es que no, has perdut.

Això que s’ha explicat aquí és la forma bàsica de jugar a Yokai. El joc té altres nivells de dificultat, como ara: fer que les cartes de Yokai quedin agrupades formant una disposició concreta; que les cartes de pista revelades s’apilin en comptes de deixar-les al costat de la baralla, la qual cosa implica utilitzar sempre la que hi hagi al damunt de la pila... Si el joc ja és complicat de guanyar amb les regles bàsiques, imagineu afegint-li més dificultat.

Cristian Becerra (El Dado Dorado)