Conciliar és molt car, i per això la conciliació sovint es
considera un luxe al qual no tothom té accés. Molts ajuntaments, també el de
Viladecans, fan un esforç importantíssim per oferir un bon servei d’escola
bressol pública a preus assequibles. Comparant-nos amb altres ciutats veïnes,
hem de celebrar l’aposta política que va fer el nostre consistori per crear una
xarxa d’escoles bressol de titularitat municipal (tot i que de gestió
indirecta) que, a més, funciona molt i molt bé. I ja que parlem de diners, és
just recordar el deute històric de la Generalitat cap als ajuntaments pel
finançament de la petita infància, al qual suma, ara, la progressiva gratuïtat
de l’Escola Bressol posada en marxa el curs passat.
Més enllà de qui paga la factura, en allò que tothom està
d’acord és en el valor social i didàctic de les escoles bressol. En un moment
en què necessitem millorar els resultats educatius dels nostres infants i
joves, ningú dubta de l’èxit pedagògic que han suposat les llars d’infants ni
de la importància de l’ensenyament infantil no obligatori en el desenvolupament
integral de la canalla. Les llars de bressol no són només un indret d’esbarjo o
per deixar els infants mentre els progenitors treballem. Si mantenim aquest
posicionament, les estarem menyspreant.
És evident, doncs, que cal cuidar i alimentar l’educació
infantil en aquesta primera etapa i això passa, obligatòriament, per cuidar
també les seves professionals. Fa més d’un any que sindicats i patronal estan
debatent el conveni col·lectiu per a les escoles bressol privades i de gestió
indirecta, com és el cas de Viladecans, sense arribar a cap acord. Per aquest
motiu, durant la darrera setmana de juny les educadores de la xarxa d’escoles
bressol municipal de la ciutat es van sumar a les aturades parcials d’àmbit
estatal convocades en defensa dels seus drets laborals, socials i salarials, i
per reclamar un conveni coŀlectiu que dignifiqui les seves condicions de treball. Amb uns
sous congelats des de fa ¡catorze anys!, les educadores exigeixen recuperar el
seu poder adquisitiu i pactar una taula salarial d’acord amb la responsabilitat
de la seva tasca educativa i amb la formació que se’ls exigeix.
El pròxim setembre la meva filla començarà “el col·le dels
grans”. Des que va trepitjar per primera vegada l’Escola Bressol Municipal La
Marina sento que vull escriure alguna cosa per agrair l’expertesa, empatia, i
dedicació del seu equip humà. Ara, aquest sentiment s’ha convertit en una
obligació per a mi i en una petició per a les famílies: si de veritat creiem en
una educació pública i de qualitat, també quan no és obligatòria, recolzem les
educadores dels nostres fills i filles. Si de veritat creiem en la conciliació
familiar, també en la seva, fem-los costat. Si de veritat creiem que tothom ha
de tenir un sou digne, donem-los suport. Perquè ni la seva vocació els pagarà
les factures, ni el seu desencís amb la vocació afavorirà la nostra societat.
Vanessa Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada