D’aquí pocs dies, tornarem a votar. Hi anirem, naturalment, i mirarem de triar qui creguem més apte per tirar endavant aquesta societat nostra. Només faltaria.
Tanmateix, l’altre dia,
a la reunió que fem cada mes l’equip de redacció d’aquesta revista, ens sortia
de dir que en aquest editorial estaria bé convidar-nos els uns als altres a
alçar una mica la mirada i no quedar-nos només en les qüestions de la governança
habitual, les més quotidianes o les que abasten els respectius projectes de
futur.
I pensàvem, com diu el
títol de l’article, en la pobresa que tenim a prop i en la pobresa encara més
gran que tenim lluny. I en la gent que mira de fugir de les pobreses
insuportables que li toca viure. I en els que fugen, encara més, de les guerres
que ho converteixen tot en pobresa i en mort. I en tanta gent que, aquí o qui
sap a on, tenen la sensació que la seva vida pot patir un daltabaix en
qualsevol moment, per causes impossibles de preveure però ben possibles
d’esdevenir-se. I en les persones grans que se senten perdudes. I en els joves
que tot i ser d’aquí es troben davant un futur que veuen massa fosc. I en els
menes que tan poc costa demonitzar i que tant costa mirar que trobin camins per
tirar endavant i que, per exemple, quan arribin als 18 anys no quedin tirats al
mig del carrer sense que les administracions no hagin pensat res per evitar que
s’aboquin a la marginalitat o a la delinqüència.
Sí, el dia 23
anirem a votar i, quan triem, també pensarem en tota aquesta gent i tanta
d’altra de semblant. I l’endemà del 23, continuarem dient que totes aquestes
persones, d’aquí o d’on siguin, ens interessen molt i volem que als nostres
governants també els interessin molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada