Les empreses espanyoles van ser les grans beneficiàries de les privatitzacions dels anys 90 a Amèrica Llatina, d’on han extret importants plusvàlues. La fòrmula: monopoli de mercat, poca o nul.la inversió i repatriament de beneficis. Els pobles d’Amèrica Llatina viuen com un greuge el deteriorament dels serveis i fan responsable la gestió de les multinacionals espanyoles. Chávez, i Ortega, expressaven aquest sentir de les majories del continent.A la cimera Iberoamericana de caps d’estat i de govern d’aquest novembre es va produïr un fet singular, un incident diplomàtic que ha portat cua. La premsa i els tertulians van recollir una intervenció del rei dient a Chávez que callés: “¿Por qué no te callas?” Al dia següent hi havia vídeos, versions humorístiques i, sobretot, moltes defenses del nostre rei com a gran patriota i, com és habitual als mitjans espanyols, moltes, moltes desqualificacions de l’estadista veneçolà. Les classes dominants i la premsa, que n’és expressió, tancaven files. L’argument, en canvi, no convencia tan aclaparadorament al carrer.
I és que el que no té volta de full és que l’actuació del rei va ser una greu patinada diplomàtica. I una altra veritat incontestable és que quan molta gent et defensa és que la teva actitud és controvertida. Massa gent ha de defensar el rei darrerament. Que està en qüestió? Doncs sembla que cada cop més. Tampoc en té, de volta de full, que Chávez ha estat escollit democràticament i ha passat innomebrables consultes populars i el rei ho és per sang i va ser imposat a la “Transacció” com a garant de la continuïtat amb la dictadura sota l’amenaça de les baionetes. Paradoxalment un és anomenat dictador i l’altre demòcrata. Potser una mentida repetida mil cops esdevé veritat.
El desencadenant de l’incident; bé, la premsa va analitzar que el fet que Chávez insistís en atacar la figura d’Aznar i anomenar-lo feixista requeria un gest patriòtic que hauria encarnat el rei. Amb Aznar només ens hi podríem ficar els espanyols, com va espetar un impresentable Sardà a cert programa de les nits de dissabte. Suposo que el senyor Sardà per aquesta regla de tres no té cap dret a ficar-se amb el senyor Bush, o estem davant s’un doblepensar orwelià? Per què ningú no s’ha preguntat per les bases de l’acusació al capital espanyol? Les classes dominants espanyoles tanquen files i es tapen en el seu paper nefast a Amèrica Llatina.
I és que la compra d’aerolínies, empreses de telefonia, de subministrament d’energia i d’aigua, han estat els principals destins de la “inversió espanyola”. El negoci rodó: comprar barat als estats que privatitzaven als anys 90, no invertir ni en manteniment bàsic i obtenir uns retorns extraordinaris gràcies al mercat captiu que proporcionen els monopolis o oligopolis que representen totes aquestes activitats. Al contrari del que els gurús del neoliberalisme havien promès als pobles llatinoamericans el servei ha empitjorat i els preus han pujat. És cert que algunes empreses espanyoles, com Repsol, estan acceptant negociar les noves condicions amb els nous governs llatinoamericans, però n’hi ha d’altres, com per exemple Fenosa a Nicaragua, que arriben fins al boicot i assetjament al govern legítim. Alguna raó tenien Ortega i Chávez per queixar-se, només faltaria.
Luis Juberías
I és que el que no té volta de full és que l’actuació del rei va ser una greu patinada diplomàtica. I una altra veritat incontestable és que quan molta gent et defensa és que la teva actitud és controvertida. Massa gent ha de defensar el rei darrerament. Que està en qüestió? Doncs sembla que cada cop més. Tampoc en té, de volta de full, que Chávez ha estat escollit democràticament i ha passat innomebrables consultes populars i el rei ho és per sang i va ser imposat a la “Transacció” com a garant de la continuïtat amb la dictadura sota l’amenaça de les baionetes. Paradoxalment un és anomenat dictador i l’altre demòcrata. Potser una mentida repetida mil cops esdevé veritat.
El desencadenant de l’incident; bé, la premsa va analitzar que el fet que Chávez insistís en atacar la figura d’Aznar i anomenar-lo feixista requeria un gest patriòtic que hauria encarnat el rei. Amb Aznar només ens hi podríem ficar els espanyols, com va espetar un impresentable Sardà a cert programa de les nits de dissabte. Suposo que el senyor Sardà per aquesta regla de tres no té cap dret a ficar-se amb el senyor Bush, o estem davant s’un doblepensar orwelià? Per què ningú no s’ha preguntat per les bases de l’acusació al capital espanyol? Les classes dominants espanyoles tanquen files i es tapen en el seu paper nefast a Amèrica Llatina.
I és que la compra d’aerolínies, empreses de telefonia, de subministrament d’energia i d’aigua, han estat els principals destins de la “inversió espanyola”. El negoci rodó: comprar barat als estats que privatitzaven als anys 90, no invertir ni en manteniment bàsic i obtenir uns retorns extraordinaris gràcies al mercat captiu que proporcionen els monopolis o oligopolis que representen totes aquestes activitats. Al contrari del que els gurús del neoliberalisme havien promès als pobles llatinoamericans el servei ha empitjorat i els preus han pujat. És cert que algunes empreses espanyoles, com Repsol, estan acceptant negociar les noves condicions amb els nous governs llatinoamericans, però n’hi ha d’altres, com per exemple Fenosa a Nicaragua, que arriben fins al boicot i assetjament al govern legítim. Alguna raó tenien Ortega i Chávez per queixar-se, només faltaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada