El passat 26 de novembre, el viladecanenc, membre de la Plataforma Salvem Oliveretes, Jordi Mazon va ser premiat amb el primer premi Eduard Fontserè, organitzat per l’Associació Catalana de Meteorologia, la Diputació de Barcelona i el Servei de Meteorologia de Catalunya.He parlat amb en Jordi que d’entrada, però, vol deixar ben clar que l’anomalia pluviomètrica no justifica les inundacions que pateix la zona del delta del Llobregat, com la de Can Calderon a Viladecans, on l’acumulació de l’aigua, nega cases i fa tallar la carretera C-245. Segons ell, això es deu a una mala urbanització, i al fet que els representants del govern (municipal, nacional i estatal), s’obliden que un delta és una zona inundable per definició, i que les grans infraestructures i urbanitzacions no estan suficientment adaptades a aquest entorn.
A banda d’això, en Jordi ens explica que el Delta del Llobregat presenta uns valors pluviomètrics anuals superiors a les zones veïnes. Aquesta diferent precipitació es dóna sobretot a la tardor, fruit de la formació d’un front fred superficial nocturn davant de les costes del Delta, que ve donada per tres causes. Primerament, per la amplada i llargada de la vall del riu Llobregat, confinada entre les serralades de l’Ordal i Collserola en el seu darrer tram, que s’eixampla en arribar a la zona deltaica. En segon lloc, per l’aixecament sobtat del mar del massís del Garraf, a la part més occidental del Delta, i pel de la muntanya de Montjuïc per orient, que limiten en tots dos casos al Delta del Llobregat, i així l’aire fred que durant les nits descendeix per aquesta vall, s’eixampla en arribar al Delta. I finalment, com a conseqüència d’una mar Mediterrània d’aigua calenta des de finals d’estiu i fins a l’inici de l’hivern, actua com una font de vapor, tot i suavitzant les temperatures de l’aire, i mantenint una massa d’aire mediterrani durant les nits.
La possible causa de la diferent distribució de la precipitació que crea el massís del Garraf cal cercar-la en la convergència d’aire a nivells baixos per la interacció de l’aire relativament fred que descendeix per la vall del Llobregat i l’aire càlid i humit situat sobre la Mediterrània. formant un front d’aire relativament fred quan entra en contacte amb la massa d’aire càlida i humida situada sobre la Mediterrània.
Les rieres i torrents de les serres del Garraf i l’Ordal que desemboquen al Delta i a la Vall del Llobregat col·laboren a aquesta aportació d’aire fresc. Aquest front que avança mar endins estaria comprès entre la desembocadura del riu Llobregat i les costes del Garraf. L’existència del massís del Garraf impedeix que aquest front s’estengui més cap al sud-oest. Aquesta divisió de dues masses d’aire en superfície és el que s’anomena front superficial mesoescalar, el qual avança lentament mar endins. Per altra banda, la massa d’aire mediterrània avança del mar cap a terra, i quan troba el front fred mesoescalar, convergeixen en superfície les dues masses d’aire, generant-se l’ascens de la massa d’aire càlida i humida sobre la d’aire relativament fred i sec, generant nuvolositat, tempestes i pluges intenses, que descarreguen sobre el mar, però que s’atansen tot sovint cap al continent, cap al delta del Llobregat i la part oriental del massís del Garraf.
Aquest tipus de precipitació, generalment abundant, difícilment arriba a la part occidental i nord del massís, raó per la qual els observatoris situats en aquestes regions recullen menys precipitació anual. Així, el 85% de les precipitacions del mes de setembre són nocturnes (entre les 21 i les 09 hores), molt sovint en forma de tempestes, fet sorprenent i original de la plana deltaica. Quants de nosaltres no sentim tronar de sobte i ploure a les nits de setembre?
Ricard Caba i Calbet
A banda d’això, en Jordi ens explica que el Delta del Llobregat presenta uns valors pluviomètrics anuals superiors a les zones veïnes. Aquesta diferent precipitació es dóna sobretot a la tardor, fruit de la formació d’un front fred superficial nocturn davant de les costes del Delta, que ve donada per tres causes. Primerament, per la amplada i llargada de la vall del riu Llobregat, confinada entre les serralades de l’Ordal i Collserola en el seu darrer tram, que s’eixampla en arribar a la zona deltaica. En segon lloc, per l’aixecament sobtat del mar del massís del Garraf, a la part més occidental del Delta, i pel de la muntanya de Montjuïc per orient, que limiten en tots dos casos al Delta del Llobregat, i així l’aire fred que durant les nits descendeix per aquesta vall, s’eixampla en arribar al Delta. I finalment, com a conseqüència d’una mar Mediterrània d’aigua calenta des de finals d’estiu i fins a l’inici de l’hivern, actua com una font de vapor, tot i suavitzant les temperatures de l’aire, i mantenint una massa d’aire mediterrani durant les nits.
La possible causa de la diferent distribució de la precipitació que crea el massís del Garraf cal cercar-la en la convergència d’aire a nivells baixos per la interacció de l’aire relativament fred que descendeix per la vall del Llobregat i l’aire càlid i humit situat sobre la Mediterrània. formant un front d’aire relativament fred quan entra en contacte amb la massa d’aire càlida i humida situada sobre la Mediterrània.
Les rieres i torrents de les serres del Garraf i l’Ordal que desemboquen al Delta i a la Vall del Llobregat col·laboren a aquesta aportació d’aire fresc. Aquest front que avança mar endins estaria comprès entre la desembocadura del riu Llobregat i les costes del Garraf. L’existència del massís del Garraf impedeix que aquest front s’estengui més cap al sud-oest. Aquesta divisió de dues masses d’aire en superfície és el que s’anomena front superficial mesoescalar, el qual avança lentament mar endins. Per altra banda, la massa d’aire mediterrània avança del mar cap a terra, i quan troba el front fred mesoescalar, convergeixen en superfície les dues masses d’aire, generant-se l’ascens de la massa d’aire càlida i humida sobre la d’aire relativament fred i sec, generant nuvolositat, tempestes i pluges intenses, que descarreguen sobre el mar, però que s’atansen tot sovint cap al continent, cap al delta del Llobregat i la part oriental del massís del Garraf.
Aquest tipus de precipitació, generalment abundant, difícilment arriba a la part occidental i nord del massís, raó per la qual els observatoris situats en aquestes regions recullen menys precipitació anual. Així, el 85% de les precipitacions del mes de setembre són nocturnes (entre les 21 i les 09 hores), molt sovint en forma de tempestes, fet sorprenent i original de la plana deltaica. Quants de nosaltres no sentim tronar de sobte i ploure a les nits de setembre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada