Josep Azemar i Pont, neix l’any 1862 a la ciutat de Figueres, obté el títol d’arquitecte el 1887, s’estableix a Barcelona i els primers treballs els fa en la urbanització del Parc de la Ciutadella amb motiu de l’exposició universal de1888, en col·laboració amb l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, autor de l’edifici de les aigües de Cornellà.
El seu nét, Francesc Labastida i Azemar, exdegà del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el defineix com un home rigorós amb si mateix i seriós amb la feina, però amb un gran afecte i tendresa per a la seva família.
A Viladecans, rep l’encàrrec de Magdalena Modolell de transformar la seva Torre de Guaita en una Casa Palau d’estil modernista neogòtic que finalitza el 1892 i que més tard es convertiria en la Casa de la Vila. Posteriorment, el 1899, projecta l’edifici adjunt a on avui s’ubica la cooperativa agrària i les terrasses amb les antigues escoles així com les escales d’accés al gran jardí del palau.
Magdalena Modolell li encarrega, també a Josep Azemar, alguns treballs a la masia de les Parellades (on avui hi ha la plaça d’Europa), i mes tard, el 1910, el col.legi de la Sagrada Família, obres que no van ser acabades fins l’any 1916 aproximadament.
Abans de morir a Barcelona l’any 1914, ens deixa a Viladecans un altre edifici, l’ala dreta de la Torre Roja.
Mentrestant, el 1889, aconsegueix plaça d’arquitecte municipal a Figueres, i projecta la casa natal de Salvador Dalí, actualment propietat de l’Ajuntament.
Josep Azemar també és l’autor de molts edificis modernistes de la seva ciutat i d’altres localitats de l’entorn.
Destaquen a Figueres la “Casa Cusí” (1894), amb molts elements que recorden la nostra Torre Modolell, “Casa Galter” (1901), “Casa Mas Roger” (1910), segona residència de Salvador Dalí, “Casa Roger” (1896), “Casa Salleres” (1904), i l’escorxador municipal (1904-1907).
Tots aquets edificis estan protegits, per l’Ajuntament de Figueres, com a Béns Culturals d’Interès Local.
A Olot va construir la “Casa Pujador” (1911), també declarada Bé Cultural d’Interès Local.
El modernisme arriba a Agullana també de la mà de Josep Azemar. Són quatre els edificis que hi construeix i d’entre ells hi destaca el Grup Escolar, de certa semblança amb l’escola de la Sagrada Família de Viladecans. Si voleu, podeu consultar la pàgina web de l’Ajuntament d’Agullana que hi dedica una plana sencera a l’arquitecte i el modernisme.
I mentrestant des de l’Ajuntament de Viladecans, van mirant cap una altra banda, mentre projecten l’enderroc d’una part de la Casa Palau de Can Modolell. Concretament, tota la part projectada pel prestigiós arquitecte figuerenc el 1899, és a dir, la cooperativa agrícola, les antigues escoles, les dues terrasses i les escales d’accés al jardí. Només es mantidrà la façana del carrer Jaume Abril i mitja planta baixa.
És que no serem capaços a Viladecans, de conservar l’edifici tal i com el va projectar Josep Azemar?
No seria millor restaurar can Modolell en la seva totalitat, fer-ne difusió i integrar-lo en els circuits modernistes de la comarca?.
Per això, cal primer estar convençuts que no és de cartró-pedra, perquè no ho és, sinó que utilitza els sistemes de construcció propis dels diferents estils historicistes de l’època.
I segon, cal que ens creguem que tenim una gran obra d’art, que la tenim. A Figueres, no només s’ho creuen, sinó que tot i que no els hi fa tanta falta, saben protegir i conservar totes les seves joies i moltes de menys categoria que la nostra Casa Palau. A Viladecans, en canvi, poques joies que tenim i pel que sembla, l’administració municipal no sap ni que ho són.
Jaume Lligadas Vendrell
El seu nét, Francesc Labastida i Azemar, exdegà del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el defineix com un home rigorós amb si mateix i seriós amb la feina, però amb un gran afecte i tendresa per a la seva família.
A Viladecans, rep l’encàrrec de Magdalena Modolell de transformar la seva Torre de Guaita en una Casa Palau d’estil modernista neogòtic que finalitza el 1892 i que més tard es convertiria en la Casa de la Vila. Posteriorment, el 1899, projecta l’edifici adjunt a on avui s’ubica la cooperativa agrària i les terrasses amb les antigues escoles així com les escales d’accés al gran jardí del palau.
Magdalena Modolell li encarrega, també a Josep Azemar, alguns treballs a la masia de les Parellades (on avui hi ha la plaça d’Europa), i mes tard, el 1910, el col.legi de la Sagrada Família, obres que no van ser acabades fins l’any 1916 aproximadament.
Abans de morir a Barcelona l’any 1914, ens deixa a Viladecans un altre edifici, l’ala dreta de la Torre Roja.
Mentrestant, el 1889, aconsegueix plaça d’arquitecte municipal a Figueres, i projecta la casa natal de Salvador Dalí, actualment propietat de l’Ajuntament.
Josep Azemar també és l’autor de molts edificis modernistes de la seva ciutat i d’altres localitats de l’entorn.
Destaquen a Figueres la “Casa Cusí” (1894), amb molts elements que recorden la nostra Torre Modolell, “Casa Galter” (1901), “Casa Mas Roger” (1910), segona residència de Salvador Dalí, “Casa Roger” (1896), “Casa Salleres” (1904), i l’escorxador municipal (1904-1907).
Tots aquets edificis estan protegits, per l’Ajuntament de Figueres, com a Béns Culturals d’Interès Local.
A Olot va construir la “Casa Pujador” (1911), també declarada Bé Cultural d’Interès Local.
El modernisme arriba a Agullana també de la mà de Josep Azemar. Són quatre els edificis que hi construeix i d’entre ells hi destaca el Grup Escolar, de certa semblança amb l’escola de la Sagrada Família de Viladecans. Si voleu, podeu consultar la pàgina web de l’Ajuntament d’Agullana que hi dedica una plana sencera a l’arquitecte i el modernisme.
I mentrestant des de l’Ajuntament de Viladecans, van mirant cap una altra banda, mentre projecten l’enderroc d’una part de la Casa Palau de Can Modolell. Concretament, tota la part projectada pel prestigiós arquitecte figuerenc el 1899, és a dir, la cooperativa agrícola, les antigues escoles, les dues terrasses i les escales d’accés al jardí. Només es mantidrà la façana del carrer Jaume Abril i mitja planta baixa.
És que no serem capaços a Viladecans, de conservar l’edifici tal i com el va projectar Josep Azemar?
No seria millor restaurar can Modolell en la seva totalitat, fer-ne difusió i integrar-lo en els circuits modernistes de la comarca?.
Per això, cal primer estar convençuts que no és de cartró-pedra, perquè no ho és, sinó que utilitza els sistemes de construcció propis dels diferents estils historicistes de l’època.
I segon, cal que ens creguem que tenim una gran obra d’art, que la tenim. A Figueres, no només s’ho creuen, sinó que tot i que no els hi fa tanta falta, saben protegir i conservar totes les seves joies i moltes de menys categoria que la nostra Casa Palau. A Viladecans, en canvi, poques joies que tenim i pel que sembla, l’administració municipal no sap ni que ho són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada