El popular periodista i veu veterana de les retransmissions del Barça a Catalunya Ràdio, Joaquim M. Puyal, reflexiona en el seu primer llibre, Aicnàlubma, sobre la societat i els mitjans de comunicació. Entre d’altres arguments, explica una història del nostre passat recent que té Viladecans com a protagonista. Transcric aquí el passatge en qüestió: “Un treball de Francesc Canosa (2009) surt al pas del desmemoriament general i explica que la Generalitat havia donat, l’any 1931, llum verda a un projecte impulsat per Eduard Rifà (...) El mes d’abril de 1935 els seus promotors varen comprar un terreny de 30.000 metres quadrats a Viladecans i, més tard, una emissora de televisió, Telefunken, a Berlín. Però no van ser a temps de començar a emetre”.
Puyal fa referència al llibre República TV. La Catalunya de la primera televisió del periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, que després d’anys d’investigació ha tret recentment del bagul de l’oblit el projecte de creació d’una televisió catalana durant la Segona República. Una aventura que va comptar amb el suport explícit del president Macià, l’Avi, i que coincidí en el temps amb experiències similars a les principals capitals europees. A tall d’exemple, la BBC va començar a emetre programes de televisió de forma regular el 1936.
Tot estava a punt fins que l’aixecament militar del general Franco va engegar-ho en orris. Com tantes i tantes altres coses. “Aquella televisió que no va ser és la metàfora d’una Catalunya que aspirava a tot i es va quedar sense res”, resumeix Canosa. I és cert, malgrat les bestieses i crims contra la humanitat que es van practicar en un i altre bàndol, els que es varen aixecar contra un govern escollit per voluntat popular, de forma democràtica, només van ser uns, que amb la seva victòria, gràcies a la força de les armes, es van endur per davant tota la modernitat i el progrés que s’havia aconseguit durant la República, com el model escolar o un major alliberament de les dones.
La realitat posterior, la dura i crua postguerra, van fer que la televisió no es popularitzés fins els anys 60. A TVE es va parlar català per primer cop el 1964. TV3 va començar a emetre el 10 de setembre de 1983, durant el primer Govern de Jordi Pujol, i establí la seva seu central a Sant Joan Despí el 1986. S’imaginen si Franco hagués perdut la guerra incivil o si les grans potències mundials l’haguessin liquidat com van fer amb Hitler o Mussolini? Llavors, molt probablement Televisió de Catalunya tindria una història i una experiència anàloga a la BBC, símbol de la imparcialitat i la professionalitat en el món del periodisme i la comunicació arreu del món. I, llavors, gairebé amb tota certesa la nostra ciutat en seria la seu. Cal preguntar-se on eren aquests 30.000 metres quadrats que el grup d’impulsors va comprar el 1935 al nostre terme municipal... esperem que no fossin al Remolar. Perquè de projectes interruptus, com saben, el nostre litoral n’és ple.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada