Aquest any he tingut novament el privilegi de col·laborar amb la gent del Mamut a l’hora de preparar la Festa Major.
Una de les tasques que ens vam proposar va ser omplir els comerços de Viladecans de mocadors del Mamut perquè els posessin a l’aparador, per crear ambient de Festa Major. En vam repartir prop de 600. És una forma senzilla d’engalanar la ciutat, ja que els carrers no es guarneixen. El mocador és petit i flexible, no es menja l’aparador i en canvi pot connectar-lo fàcilment amb la Festa. A cada botiga, els en regalàvem un, a excepció dels “Mamutaires d’honor”, els comerços i entitats que ens havien ajudat amb el finançament de la festa. A ells els tocaven 25 mocadors per repartir entre els seus clients.
Vam dividir la ciutat en tretze zones i ens les vam distribuir. A mi em va tocar, entre d’altres botigues del barri de Sant Jordi i de Sales, el centre comercial Vilamarina. M’hi vaig passar una tarda, que va resultar ben entretinguda, perquè a la gent li fa gràcia que li portis el mocador. Les parades del mercat, per exemple, et reben amb entusiasme. I també és interessant adonar-se de com alguns comerços no saben ben bé ni què és una Festa Major ni què s’hi celebra. I no només els comerços amb personal d’origen estranger, també botigues d’aquí. Molts botiguers desconeixen força la ciutat on treballen. Certament seria una bona iniciativa de l’Ajuntament ajudar-los a fer-se-la seva. I estic segura que tant clients com comerciants hi sortirien guanyant. En general es mostren interessats, jo no he percebut cap rebuig, ben al contrari.
L’únic rebuig amb què m’he trobat ha estat a les botigues de Vilamarina.
Al centre comercial, hi ha botigues de tota mena, però són majoria les botigues “de disseny” de grans cadenes. Amb les botigues petites no vaig tenir cap problema. Però amb les grans em vaig trobar que no volen acollir cap publicitat (no era pas el nostre cas, no veníem pas res!) ni trencar la imatge corporativa, per tant la majoria de grans marques em van donar carabasses. Amb educació, això sí. Alguns em van suggerir la possibilitat d’anar a parlar amb la gerència del centre. Potser l’any vinent ens ho plantegem.
Però a mi em fa pensar el fet que totes aquestes botigues vulguin mantenir-se tan impermeables a l’entorn on treballen. Francament, no m’ha agradat gens. En el seu moment els vam demanar suport econòmic per al Mamut i no el vam obtenir. Pot ser comprensible per la crisi. Però la crisi també afecta molts petits comerços que sí que s’han prestat a col·laborar, potser perquè se senten seva la ciutat.
Ara només demanàvem que s’afegissin a la festa posant quatre dies un mocador a l’aparador o en algun lloc visible. Ja sé que no és un mocador de seda o d’un dissenyador de moda, però encara és prou digne.
Els grans comerços ens van enviant missatges sense parar i ens volen configurar com a clients, però en canvi no volen saber res de nosaltres que no tingui a veure amb el seu negoci.
Conec bé la importància d’una imatge corporativa i m’imagino que al darrere de cada gran aparador deuen haver-hi molts tècnics. Però la vida és una altra cosa. Em sembla.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada