L'impacte de la vida monàstica

Va causar un cert impacte, a propis i estranys, el programa “El convidat”, de l’Albert Om,  del passat 26 de setembre, amb la Teresa Forcades i la seva comunitat de monges. De fet, el tema religiós sovint és objecte de controvèrsia, justament perquè costa definir i consensuar quin és l’espai en què s’ha de desenvolupar. Si es tracta de l’Església Catòlica, es parla dels privilegis que té dins l’estat espanyol en virtut del Concordat, i el debat arriba amenitzat per una certa Església que veu recular amb enyorament la seva antiga posició de poder i per un notori sentiment anticlerical jo diria que gairebé decimonònic. Si es tracta de l’Islam, les pors i potser la ignorància d’Occident es barregen amb un punt xenòfob, i la qüestió s’acaba d’embolicar. La gent més progressista tendeix a perdonar la vida als cristians catòlics per la reconeguda obra social de l’Església, sempre i quan els cristians posem “a caldo” una jerarquia que tampoc no podem triar i que sovint no ens agrada. En canvi, els elements més espirituals o més intrínsecament religiosos queden al marge, o s’accepten com un mal menor.

Per això em va agradar tant aquest programa. La comunitat de benetes de Montserrat van trobar un espai on explicar-se amb llibertat i amb frescor, i el que es va posar damunt la taula va ser el rerefons de la fe, amb tot el que comporta de poc intel·ligible a la raó. Sense rebaixes. Jo he trobat gent que m’ha dit que no ha entès res, o que els sembla una opció absurda, i d’altra gent que ha quedat admirada d’aquesta opció de les monges. En qualsevol cas em sembla que són elles qui ha centrat l’atenció en el punt que és l’eix de la seva vida, i també ha quedat clar que si més no en aquesta comunitat no és pertinent parlar de “clausura”, sinó més aviat de vida de pregària o contemplativa. Perquè no se les veia pas tancades. Com els monjos de Montserrat, també benedictins, algunes es fan un fart d’entrar i sortir, de formar-se, de prendre part en conferències i debats. I està clar que, com demostra el tarannà del duel “Forcades versus companyies farmacèutiques”, de submisses o despreocupades del món, no en tenen res. Fa poc he estat allotjada en aquesta hostatgeria i una monja m’explicava que si van amb hàbit, quan pugen a Montserrat, se senten tractades com si fossin Micky Mouse en un part temàtic: els demanen per fer-se fotos com a estranyes i exòtiques flors de monestir.

Jo vaig sovint a monestirs. Hi vaig per treballar, o per descansar, o per resar, i sempre m’hi he trobat molt ben acollida. És una experiència que us recomano. Les hostatgeries són obertes a creients i no creients, pots participar de les seves pregàries o no, pots parlar de tu i d’allò que et preocupa o no, pots trobar algú que t’escolti si estàs angoixat. Només se’t demana silenci i respecte per als companys d’hostatgeria. I és clar, no són hotels. T’has de fer el llit i la neteja. I sovint el bany és compartit. Les habitacions són senzilles i dines amb els altres hostes o amb la pròpia comunitat, contribuint a parar i desparar taula, i a rentar plats. La pensió completa està al voltant dels 35 €. Però de debò que és una experiència de llibertat i de pau, molt recomanable i certament a l’abast de tothom. I algunes organitzen activitats obertes a tothom al voltant de la contemplació de la natura, del creixement personal i d’un llarg etcètera. Us passo unes quantes adreces per si algú s’anima:

Monestir de Sant Benet (monges), Montserrat. 93 835 00 78, http://www.benedictinescat.com/montserrat/

Monestir de Santa Maria de Montserrat (monjos), Montserrat. 93 877 77 66. L’hostatgeria actualment està tancada per obres.

Santuari del Miracle (monjos de Montserrat). www.santuarielmiracle.com Tel. 973480002

Santuari de Puiggraciós (monges benedictines). L’Ametlla del Vallès. 93 744 50 30. http://www.telefonica.net/web2/benedictinespuiggracios/WEBDEFINITIVA/index.htm

Monestir de Vallbona de les Monges. http://www.monestirvallbona.cat/hostatgeria.html. També són en plena restauració de l’hostatgeria.

Monestir de Poblet (www.poblet.cat). Compta amb una doble hostatgeria. Una dins del monestir, i només per a homes, i una altra de mixta, en un edifici proper.

Mercè Solé