Valors tous en temps durs és el títol d’un estudi sobre valors a Catalunya presentat fa uns mesos. Tot i que segurament no recull encara la incidència d’una crisi tan crua com la que estem vivint, sí que posa en relleu algunes dades ben interessants.
Assenyala en primer lloc l’individualisme com a tendència dominant, la pèrdua de valor del treball i l’increment del valor del lleure, la desafecció per les institucions i una tendència que denomina del clientelisme associatiu, és a dir, l’associacionisme en funció del rèdit personal que se’n pot extreure. Sembla que tendim a associar-nos més per donar contingut al nostre temps lliure, però que simultàniament la nostra implicació en aquestes associacions sol consistir en el pagament d’una quota per participar en determinades activitats. Al costat d’això disminueix la proporció d’associats disposats a responsabilitzar-se de la gestió de les associacions. Sembla que aquesta tendència afecta tota mena d’entitats i que a més s’aguditza en proporció inversa a l’edat dels associats: els membres més joves són els més clientelars. I els homes ho són més que les dones. En consonància amb això les associacions hegemòniques són bàsicament les esportives i culturals, és a dir, les que solen oferir serveis.
Aquesta anàlisi descriu força bé l’estat actual de les associacions a Viladecans: la dificultat per renovar juntes, per captar joves, per connectar amb els nous veïns, el baix índex d’afiliació, la substitució d’activitats reivindicatives per bars i activitats recreatives... L’associacionisme és la base de la participació ciutadana i política, una veritable escola d’aprenentatge i de transmissió de valors col·lectius, on informalment s’adquireixen eines molt valuoses per viure. Potser ens aniria bé a tots plegats abordar conjuntament totes aquestes dificultats: per conèixer-nos millor, per reflexionar plegats, per compartir experiències, per aportar idees. Ens hi juguem molt. Per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada