No sé per què ha passat això. Aquí, des de sempre, d’aquesta magnífica hortalissa tan conreada en els nostres camps, n’hem dit escarxofa. I de la planta d’on surt, escarxofera. Però, ja dic, no sé per què, a l’hora d’escriure-ho, molts escriuen “carxofa” i “carxofera”. Per exemple, en les campanyes per evitar que ens caigui a sobre el disbarat d’Eurovegas, en comptes de reivindicar les nostres escarxofes, reivindiquen les nostres “carxofes”. Com si ens semblés que aquesta paraula que hem dit sempre fos una paraula inculta, una paraula que hem d’amagar.
I no senyor. Escarxofa és una paraula catalana perfectament correcta, i escarxofera també. O sigui que a veure si ens animem a estimar més la nostra manera de parlar. Viladecanencs i viladecanenques, santboians i santboianes, pratencs i pratenques: sense por, diguem-ne escarxofes, i escriguem també escarxofes. Fora les “carxofes”, que no són cosa nostra!
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada