El passat dimarts 30 de setembre vaig prendre part en una taula rodona sobre la immigració organitzada pel Procés Constituent de Viladecans, junt amb Josep M. Fisa, de Justícia i Pau i president de Solidança i Francesc Boldú, professor de filosofia i membre del secretariat per a la immigració del Procés Constituent. Va ser un bon debat, sobretot tenint en compte que es va fer un dia en què va haver de competir amb les concentracions en protesta de la suspensió de la consulta del 9-N i amb un partit del Barça.
Com que en Francesc Boldú no coneix Viladecans i jo venia de Barcelona, vam fer el viatge junts en tren. Comentàvem en el trajecte la qüestió dels rumors sobre els pretesos avantatges de la vida immigrant (no paguen impostos, tot se’ls dóna gratuïtament, acaparen totes les ajudes públiques, els seus comerços fan els horaris que volen, viuen dels robatoris, ens treuen la feina –vol dir, doncs, que ells en tenen!–, són violadors nats –PxC dixit–). Jo li deia que aquests rumors, que he sentit en boca de veritables feixistes però també de persones raonables i no pas estúpides, són un veritable desafiament per a la convivència, perquè són molt difícils d’eradicar.
Recordo el meu pas pel Consell de la Convivència: la informació sistemàtica i transparent sobre la destinació de les beques de menjador, les entrevistes amb els responsables de la hisenda municipal perquè expliquessin el tema dels impostos; els contactes amb la inspecció dels comerços... no van aconseguir convèncer gaire gent que no estigués convençuda prèviament. Fins i tot el curs de Multiculturalitat que vam organitzar, amb una durada de 85 hores, un dels objectius del qual era fer-nos conscients dels nostres prejudicis sobre les diverses cultures, “derrapava” per moments. El que s’aclaria en una classe, tornava a aparèixer tal qual en la següent.
En Francesc em va explicar que ell havia fet diversos estudis sobre sexisme, i que havia arribat a la conclusió que és un miratge pensar que ens guiem exclusivament per la lògica. Ni tan sols si professem discursos políticament correctes. Hi intervenen creences, actituds i, finalment, conceptes. Per tant serà difícil acabar amb la rumorologia si només ens adrecem al concepte.
És com una roda, doncs: creiem allò que volem creure. I aquí juguen seguretats, percepcions, pors i tot allò de no racional que la nostra cultura occidental tendeix a ignorar.
Com a mínim, ser-ne conscients, pot ajudar a treballar-hi.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada