Mamullats

Fotografia: Jaume Muns

Hi ha una alegria ancestral en dansar sota les aigües, perquè l’aigua contagia la humitat del somriure. És impossible trobar una cara seriosa, una expressió morruda, entre la gent que es mulla en aquesta foto. Tothom riu sense necessitat que el fotògraf ensenyi l’ocellet o tiri de frase patentada “Somriguin si us plau”. No somriuen per fer un favor a ningú, treuen un riure que només l’aigua pot treure de dins de l’ànima. El riure surt sol, s’alia amb la pluja que cau del cel proper dels terrats per fer aclucar els ulls, brolla a raig per la canonada de la boca com ho feia l’aigua dels pous artesians de la nostra plana.

Els cossos tenen la llibertat d’abillament de l’estiu, en deixar-se anar de la pell a la naturalitat de l’aire lliure, descobrint cames, braços i torsos que tornen a la clandestinitat puritana de la intimitat quan arriba la tardor i l’hivern. És una alegria jove, entre la joventut florida que no arriba als trenta anys i la veterania de la infantesa que un dia d’aquests començarà l’ESO.

Els alegres cossos estan mullats sota la cataracta domèstica dels gibrells d’aigua que es multipliquen més enllà de la nostra vista, a les terrasses i els balcons. Mamullats. Les línies d’aigua ocupen el rectangle del quadre i travessen tota la superfície com ratlles lletoses de retolador a l’esquerra i com ratlles quasi invisibles de boli bic punta fina a la dreta. Lletosa no és un adjectiu gratuït, ja que en la filmació de Singing in the rain, van haver de barrejar l’aigua amb llet per fer-la visible en la dansa sota la pluja. 

Si la llet ens alimenta, l’aigua és la font de la vida en totes les civilitzacions. De fet ens passem flotant entre líquids els nou primers mesos de la nostra vida abans de ser inaugurats i enviem naus espacials a Mart per descobrir si hi ha aigua, la mateixa aigua que ens fa alçar les mans pels carrers de Viladecans cada mes de setembre. 

Els mocadors grocs al coll són com una marca al calendari. Són el senyal indiscutible que estem de festa major i que és el dia de la mamullada. No només és el senyal que el mamut surt a mullar-nos al carrer, sinó que aquest dia el mamut és arreu. Durant la mamullada mentre passa el mamut tothom que mulla no mulla, mamulla. Per la qual cosa hauríem de concloure que tots som mamuts, a més de mamutaires. Fins i tot el fotògraf, mullat i invisible.

Mamullat. 

José Luis Atienza