Estic estressat

Us escric estressat després de la Festa Major. No he parat!

L’Aplec de Sant Ramon

El diumenge 31 d’agost, com un tastet de Festa Major, vaig pujar a Sant Ramon. I és que m’encanta remullar tots els viladecanencs i viladecanenques que van arribant a l’aplec, suats, acalorats i esbufegant per la forta pujada. Aquest any, que anaven amb dorsal, em van resultar més fàcils d’identificar i de remullar: n’hi havia un munt. Al meu costat hi havia una paradeta on en Pierre i en Marcel repartien xíndria –gentilesa municipal- per als que podien exhibir dorsal viladecanenc. Va ser un moment esplèndid, acompanyat pels castellers de Viladecans que quan bades ja s’enfilen per tot arreu i que malauradament no es van poder lluir com calia perquè l’ambulància que hi ha de ser preceptivament durant la seva actuació es va haver d’absentar per atendre algú. 

La paradeta del Mamut

Vaig continuar sortint a la plaça a vendre mocadors, samarretes, penjolls, clauers, globos, domassos, tres dies. Perquè els de la meva colla aconsegueixin diners per mantenir-me –menjo molt– i perquè tothom qui ho vulgui aprengui a ballar el patatuf. Però aquesta vegada em vaig reservar en un lloc fresquet. Els de la colla han fet una rèplica meva petitona, i amb això ja n’hi ha prou. Jo descanso més i la meva presència és així més valorada i esperada. Per cert, sapigueu que el meu merxandatge –extens i variat- el podeu trobar a Els Nou Rals.

L’Espavilada

I, és clar, després de tant reposar, després m’han d’espavilar. I aquest any va ser la meva padrina de bateig, la Magdalena Modolell, que aviat farà cent anys que va morir, i que no perd ocasió de sortir a recordar-nos que era la mestressa de la Torre Modolell, va ser l’encarregada de dirigir l’espavilada. Una dona amb molts fums, però a qui no cauen els anells per ballar el Patatuf. Vés qui ho havia de dir!

La cercavila del mocador

Diuen en castellà que “es de bien nacido ser agradecido”. I jo ho vull ser. Per això vaig anar a fer una visiteta als comerços i entitats que han contribuït econòmicament a la meva festa i els vaig portar un lot de mocadors, domassos, globus, etc. Cosa que aprofiten els de la meva colla per menjar tot el que no mengen en un any. Deuen passar gana, pobrets, perquè es van afartant de tot el que els donen les botigues: que si retallets de formatge, d’embotit, bombons, galetes, pastes, cervesa, cava, sangria... I jo vaig venent mocadors i vaig veient com les botigues s’engalanen al meu pas.

I la Mamullada

Una de les festes més esperades de l’any. Aquest any feia sol, i molta calor. I moltíssima gent. Tant que jo amb prou feines si vaig veure els músics, que anaven molt, molt endavant. Va ser tot un espectacle. Cada cop ve més gent disfressada i més gent ben preparada per mullar i remullar-se. Una festassa!

En fi. Que ja compto els dies per a la festa major del 2015. Bon inici de curs a tots!

Vilamut, el Mamut de Viladecans