Els gossos fan bup-bup, i les gallines fan cloc-cloc. Els pollets, i els ocells en general, fan piu-piu. I completant la família, els galls fan quiquiriquic. L’ocell anomenat cucut, quan canta fa, precisament, cu-cut, cosa que és la mar de lògica. I els gats, ves per on, tenen una doble forma d’expressar-se: fan miau o, quan estan més tendres o més tristos, fan mèu.
Com és evident, tot això que acabo d’escriure és com nosaltres transcrivim, i més o menys intentem reproduir, els sons dels animals. Però és només en català, perquè cada llengua té la seva manera de plasmar aquests sons. En castellà, per exemple, els gossos fan guau guau, les gallines clo clo, els polls pío pío, els galls quiquiriquí, els cucuts cucú, i els gats miau (però no mèu: en castellà es veu que els gats tenen menys varietat expressiva...).
La llàstima és que, entre la dràstica disminució de la vida pagesa en el nostre país, i totes les influències mediàtiques, actualment, si li preguntes a un nen què fan els gossos, segurament que et dirà guau guau, segons la forma de dir castellana, i no bup-bup. I això no hauria de ser. Suposo que a l’escola deuen esforçar-se per transmetre les formes catalanes, però a casa també caldria fer-ho i preocupar-se’n.
O sigui que vinga, som-hi tots: Bup-bup! Cloc-cloc! Piu-piu! Quiquiriquic! Cu-cut! Miau! Mèu!
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada