El Museu de Viladecans

El Museu de Viladecans ja ha començat a caminar. El dissabte 24 de gener es va inaugurar, i ara ja es pot visitar cada dia a la tarda, excepte el dilluns que és tancat. El dissabte és obert matí i tarda, i el diumenge només al matí.

Inauguració del Museu. Parla la neboda d’Eulàlia Amat, que és qui va cedir l’edifici a la ciutat. (Fotografia: Jaume Muns)

Ha començat a caminar, i té força camí per fer, perquè el pressupost és el que és, i de moment només s’ha pogut posar a punt la planta baixa. Però tot i així, val la pena tenir-lo ja en marxa, i val la pena anar-lo a visitar. El forn, els cups, el corró o les fites que es poden veure a l’entrada; després, la primera sala amb estris i i objectes de tota mena, representatius de la vida viladecanenca sobretot del darrer segle; la segona, amb un recull de peces significatives del nostre patrimoni històric; i la tercera, amb tot d’estris antics de cuina: tot plegat, una invitació a entretenir-se peça per peça, i a recordar coses viscudes o bé a conèixer coses desconegudes. I tot això, acompanyat a més d’audiovisuals que ajuden a conèixer més aquesta història nostra.

Vitrina de la sala segona. A la dreta, l’Orant de Sales; a l’esquerra, l’ullal del mamut.
(Fotografia: Jaume Muns)

De tot el que s’exposa en el museu, crec que cal ressaltar sobretot dues peces, que són sens dubte les més rellevants: per una banda, l’ullal de mamut trobat a Can Guardiola, que ens porta cap a la història més antiga d’aquestes terres i que a més ha donat peu a un dels elements festius de més força que tenim actualment, el Mamut de Viladecans; i per una altra, l’Orant de Sales, una figura que mereix ser mirada i remirada per la seva bellesa i delicadesa, i que a mi em té el cor robat. Llàstima que ara, per òbvies raons d’espai, hagin d’estar totes dues en una vitrina de la segona sala, amb altres objectes. Espero que, així que s’aconsegueixi tenir més sales a punt, puguin estar cada una en una vitrina pròpia, i l’Orant, a més, amb un fons de color que la ressalti. I si es pogués fer abans, millor. Totes dues peces hi guanyarien molt, i es destacaria molt més el seu valor.

Sala primera: objectes de la vida viladecanenca. (Fotografia: Jaume Muns)

Sigui com sigui, el que segur que cal és felicitar-nos –i felicitar els qui han treballat per fer-lo possible– per l’obertura del Museu, visitar-lo, i treure’n tot el profit possible.

Josep Lligadas Vendrell