Viladecans no és una excepció. En aquests anys de crisi, la pobresa ha augmentat a la nostra ciutat. L’atur ha castigat moltes famílies on un o dos dels seus membres han perdut la feina i fins i tot hi ha famílies on s’han acabat les prestacions. I això sabem que en una casa es tradueix en no poder cobrir ni el més bàsic: omplir la nevera, pagar la hipoteca, el lloguer, la llum, l’aigua... si pagues una cosa no pots pagar l’altra.
Això és pobresa i les grans víctimes d’aquesta situació són els nens i nenes.
Als serveis socials de l’Ajuntament de Viladecans, hem passat d’atendre 9.400 persones fa quatre anys, a atendre’n, actualment, 13.300 amb els mateixos recursos humans. Hem mantingut serveis per a infants en risc i les seves famílies sense la subvenció de la Generalitat, com és el cas del Centre Materno-Infantil. Hem augmentat les beques menjador de l’Ajuntament per intentar compensar les retallades i que els nostres nens i nenes tinguin garantit un àpat complet al dia. També hem incrementat els ajuts per a material escolar i hem incorporat berenars als centres oberts, que atenen a 80 infants i joves en risc. Les escoles estan en permanent contacte amb els serveis socials per posarnos en coneixement qualsevol sospita d’insufient alimentació, risc pel menor o maltracte i s’activen les accions coordinades i ajuts corresponents.
Davant el greu problema de l’habitatge, hem aturat desnonaments mitjançant la renegociació i mediació per deutes d’hipoteca o lloguer i hem fet convenis per a obtenir pisos de lloguer social mentre el PIRMI era retallat per CiU. Any rere any hem augmentat els ajuts a famílies per a deutes de lloguer, subministres, etc. Però ha estat insuficient, la llista d’espera de famílies que han de passar el mes amb 426 euros i necessiten una vivenda social, no deixa d’augmentar. És el moment de multar els bancs que no cedeixin els seus pisos buits a preu social.
Però ni l’Estat ni la Generalitat ens ho posen fàcil per lluitar contra la pobresa infantil; cada cop deixen els ajuntaments amb menys recursos i menys competències, i això fa que la gent tingui menys drets i disposi de menys ajudes. Els governs autonòmic i central han fet, doncs, que la crisi s’hagi traduït en més desigualtat. Tot i que hi ha ajuntaments i organitzacions que ho intentem compensar: cada cop els pobres són més pobres i els rics són més rics.
Afortunadament, però, Viladecans és una ciutat solidària.
Gràcies a la tasca dels municipis i d’organitzacions com Càritas, Creu Roja o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, s’està intentant crear un dic de contenció davant les conseqüències de la crisi i de les retallades. Per ajudar la gent a omplir la nevera, evitar que se’ls talli la llum o l’aigua o evitar que facin fora de casa seva famílies i la seva canalla.
Malgrat les limitacions econòmiques i de competències, des dels Serveis Socials hem posat tota la nostra voluntat i esforç per a millorar la vida de la gent de Viladecans. El nostre objectiu, que cap nen ni cap nena d’aquesta ciutat passi necessitats. Lluitarem per aconseguir-ho.
Idoia Baixench
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada