El terrible atemptat contra Charlie Hebdo, ha aconseguit donar un altre cop mortal a una ja maltractada, des de fa temps, “Llibertat d’expressió”. Innombrables periodistes han caigut a tots els continents per explicar allò que veien o pensaven. Aquesta vegada, la justificació han estat unes caricatures de Mahoma però és que no serveixen justificacions quan pretenen prendre la vida, amenaçar les llibertats o dia a dia serveixen per portar a una voràgine de violència en una bona part del món.
Podríem dir, que amb aquest atac, ha estat atacada tota la societat però, d’una manera o altra, després de les víctimes físiques els grans perjudicats han estat els musulmans que han patit i pateixen les fosques mirades d’una part de la societat europea que no ha entès que una religió o una ideologia, per si soles, no són dolentes sempre que no vagin en contra dels drets humans o de la dignitat de les persones. Els agressors han estat uns personatges que lluny de fer cap favor a l‘Islam i als musulmans, que tant reivindiquen, li han fet un dany incalculable. Fan augmentar l’islamofòbia i donen ales a aquells que volen aprofitar qualsevol succés per carregar-se la convivència amb ciutadans i ciutadanes de diferents àmbits culturals o religiosos.
Aquest acte demostra un cop més que els atacs contra la llibertat i concretament, contra la premsa, l’han dut a terme tot tipus de “soldats” en suposades “lluites santes” per defensar qüestions religioses, polítiques, nacionals. Anteposar els símbols a la raó genera extremistes de tot tipus que poden mutilar les llibertats de tothom.
Quan els mitjans d’expressió d’alguns sectors de les societats són les armes, ens hauria de fer pensar en el per què dels innombrables conflictes militars que dia rere dia apareixen arreu i el comerç d’armes dels nostres països amb l’exterior (segons el diari digital Público (20/1/2015) a l’Estat Espanyol, les exportacions d’armes es van doblar de 2012 a 2013 i s’han multiplicat per 10 des de 2004; a més, el Govern de l‘Estat ha permès a la indústria subministrar armament a zones de conflicte i països que violen els drets humans, encara que la llei ho prohibeix).
La ignorància, la intolerància i la incultura són una llavor i la violència una forma d’expressió en un món en el qual veiem com les noves guerres, en alguns casos, ja no són el mateix que sempre i ara pretenen ser una guerra difusa on el camp de batalla són els nostres carrers i la nostra vida diària.
Però el mateix que a França i altres llocs, la llibertat d’expressió, ha estat ja afusellada. Veiem com surten veus dels mandataris del nostre Estat que pretenen tenir el monopoli de la defensa de la Llibertat mentre impulsen lleis “mordassa”, segresten publicacions o fins i tot tanquen diaris. Pretenen en molts casos anteposar la “defensa de les seves llibertats” a la llibertat d’expressió.
I la reflexió ens porta a preguntar-nos: Estan amenaçades les llibertats en el món en què vivim?
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada