Per la Festa Major d’hivern del 2009, ara fa sis anys, des d’aquesta revista vam convocar una taula rodona amb els representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament, que duia per títol “Per una Festa Major amb personalitat”. Va ser, com algú comentava a la sortida, un fet força insòlit: els representants dels grups polítics de la vila, reunits fora de les èpoques electorals, per parlar de temes ciutadans més enllà de l’àmbit oficial i institucional, i per parlar-ne no només entre ells, sinó amb tota la gent que va voler participar-hi.
Doncs bé, d’aquell fet més o menys insòlit, en va arrencar una dinàmica ciutadana que ha aconseguit que, efectivament, la nostra Festa Major –que són dues: la d’estiu de la Mare de Déu de Sales i la d’hivern de Sant Sebastià– tingui realment més personalitat. Una dinàmica ciutadana que –com ha de ser– no la van muntar els grups polítics que aquell dia van participar a la taula rodona, sinó que aquella taula rodona va ser com una crida pública que diverses entitats van saber recollir i donar-li forma, amb el Mamut de Viladecans com a element clau de tot plegat. I això, a més, no ha afectat tan sols a la Festa Major: també als altres moments festius que tenen lloc a la ciutat o en els seus barris.
Ara hem celebrat la Festa Major d’hivern. I podem dir que, cada cop més, aquesta celebració que hauria pogut quedar enterrada definitivament sobretot arran de la supressió del caràcter festiu del dia 20 de gener, està agafant una vitalitat considerable, de la qual n’és el signe més visible la Nit de Festa Major, que va començar com a Nit del Mamut i que ara és ja un moment de participació plural i diversa. Sí, en podem estar satisfets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada