Artur Mas i Viladecans

No vull dedicar aquest article a fer un balanç negatiu del Tripartit ni a anunciar compromisos electorals (potser al final, una mica). Ans al contrari, vull centrar-me més en la relació d’Artur Mas amb Viladecans i la meva experiència personal al respecte.
A part d’alguna visita com a Conseller d’Economia, el primer acte públic de l’Artur Mas a la nostra ciutat va ser el gener de 1999, quan la Joventut Nacionalista de Viladecans va inaugurar la seva pròpia seu, al carrer Sant Josep. La veritat és que havíem demanat que vingués el Jordi Pujol, però no va ser possible, i això ens va donar ocasió de mostrar a l’Artur un bocí de la realitat de la nostra ciutat.
A mi, que era el Cap de Col·lectiu de la JNC en aquella època (1999), em va tocar fer el discurs de benvinguda, i com que era el primer que havia de fer en públic, me’l vaig preparar força. A més de recordar-li les necessitats de Viladecans a l’Artur, que era membre del Govern de la Generalitat, li vam fer una promesa: si assolíem un bon resultat a Viladecans, segur que guanyàvem arreu de Catalunya. L’Artur ens va prometre transmetre-ho al president Pujol. Unes setmanes després, Pujol era reelegit per a la presidència (per última vegada).
En els set anys com a cap de l’oposició, l’Artur Mas ha visitat repetidament aquesta ciutat. La visita més emotiva fou el novembre de 2008, quan un multitudinari dinar amb més de dos-cents viladecanencs servia de marc per retre homenatge a la Flora Casé, que deixava d’exercir de portaveu local de CiU. Recordo que l’acte va durar més del previst, perquè l’Artur va conversar i es va fotografiar amb tots els que ho van demanar.
Han passat onze anys des de la primera visita, i la gent de Convergència i Unió de Viladecans estem ara il·lusionats, perquè pensem que el mateix Artur que us he descrit (i que no és el personatge estirat i vanitós que hi ha en l’imaginari popular) pot ser el nou president de la Generalitat de Catalunya. I creiem que aquest corrent de simpatia està creixent, almenys això és el que hem vist al carrer en la campanya "El canvi donarà bons fruïts" que potser heu trobat en diferents barris de Viladecans.
Els catalans tenim ganes de canvi. En primer lloc, cal recuperar la confiança, en el propi país i en la Generalitat, per tal que ens permeti ser capaços de donar un nou impuls per afrontar la greu crisi econòmica, adoptant mesures valentes i positives: impulsar la formació (dels aturats i dels treballadors), les empreses han de trobar crèdit, les Administracions han de ser un aliat, i no un obstacle.
Per fer-ho, fan falta diners. El compromís de CiU és no apujar els impostos, sinó superar l’actual finançament (pactat pel conseller Castells), exigint el Concert Econòmic. I amb la contundència i la força que va mostrar el poble català amb l’Estatut i la manifestació del passat juliol, reclamant la dignitat de Catalunya, tan malmesa en aquests anys.
En resum, després dels anys de Tripartit, i en un context nacional i econòmic tan complicat, cada cop som més els que creiem en un projecte que ens il·lusiona: un nou govern que actuï de forma diferent, format per les persones més vàlides (inclosos independents), que dialogui per buscar consensos al Parlament i amb les entitats i les associacions, que recuperi els valors de la politica i que impulsi i ajudi a la societat catalana a superar aquest difícil moment. En resum, pensem que amb l’Artur Mas, "El canvi donarà bons fruits"

Carles Lozano