Fa un parell d’anys xerrava sobre toros amb un amic portuguès al qual considero d’una gran qualitat humana i honestedat professional. La passió per la fiesta dels toros que li circula per les venes li ve de la seva infància, quan el seu tiet, cuidador de braus al camp portuguès, li va transmetre un amor incondicional a l’animal. Com podia jo argumentar-li la meva oposició radical a la mateixa fiesta? El principi sempre l’he tingut clar: no és digne aconseguir una satisfacció pròpia a través del dolor d’un tercer. L’expressés com l’expressés, implicava alguna mena de desqualificació moral de l’amic, cosa que no estava en el meu ànim.
Si als que posem en primer terme la qualitat de l’esser humà, sumem aquells que primen el respecte a tots els éssers vius, i els hi afegim els que senten una repulsió primària per la tortura d’un animal, no crec que arribem al 20% dels catalans. Tampoc no crec que els que estimen la fiesta arribin al 10%. La gran majoria dels ciutadans la ignoren directament. Aquesta indiferència majoritària fa que quan es proposa la abolició de la festa en el parlament, el vot sigui gratis. Dit d’una altra manera, no descarten treure profit de la votació per pressionar sobre temes aliens als toros. CiU va votar majoritàriament a favor i PSC majoritàriament en contra. Demà pot ser a l’inrevés.
La Patum de Berga està catalogada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la fiesta mai no tindrà aquest honor. El més populista dels polítics no s’atreviria a proposar-ho amb l’esperança d’aconseguir-ho. Sabria que pertany a uns esquemes de valors tan ancestrals com caducs. S’havia d’haver prohibit la fiesta? Si la decisió hagués estat sòlidament sustentada per conviccions personals i valors socials, no s’hauria fet. El principi de prohibit prohibir hauria estat la bandera d’aquells parlamentaris que representen a aquells que no creuen que sigui un tema per portar al parlament. Alguns que demanem seriositat a la política representativa ens molesta aquest tacticisme que la degrada.
Dintre d’aquesta sensació agredolça, quin profit en traiem els que hi som contraris? La resposta la vaig trobar al "Diario de la Rioja" al mes de juliol, mes de festes locals on el brau té un protagonisme especial. Les primeres pàgines glorificaven la festa, però en la contraportada una columna agraïa calorosament als catalans i al seu parlament el suport i l’ànim que donaven a aquells que allà i arreu d’Espanya veien la fiesta com una aberració cultural i humana.
Si als que posem en primer terme la qualitat de l’esser humà, sumem aquells que primen el respecte a tots els éssers vius, i els hi afegim els que senten una repulsió primària per la tortura d’un animal, no crec que arribem al 20% dels catalans. Tampoc no crec que els que estimen la fiesta arribin al 10%. La gran majoria dels ciutadans la ignoren directament. Aquesta indiferència majoritària fa que quan es proposa la abolició de la festa en el parlament, el vot sigui gratis. Dit d’una altra manera, no descarten treure profit de la votació per pressionar sobre temes aliens als toros. CiU va votar majoritàriament a favor i PSC majoritàriament en contra. Demà pot ser a l’inrevés.
La Patum de Berga està catalogada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la fiesta mai no tindrà aquest honor. El més populista dels polítics no s’atreviria a proposar-ho amb l’esperança d’aconseguir-ho. Sabria que pertany a uns esquemes de valors tan ancestrals com caducs. S’havia d’haver prohibit la fiesta? Si la decisió hagués estat sòlidament sustentada per conviccions personals i valors socials, no s’hauria fet. El principi de prohibit prohibir hauria estat la bandera d’aquells parlamentaris que representen a aquells que no creuen que sigui un tema per portar al parlament. Alguns que demanem seriositat a la política representativa ens molesta aquest tacticisme que la degrada.
Dintre d’aquesta sensació agredolça, quin profit en traiem els que hi som contraris? La resposta la vaig trobar al "Diario de la Rioja" al mes de juliol, mes de festes locals on el brau té un protagonisme especial. Les primeres pàgines glorificaven la festa, però en la contraportada una columna agraïa calorosament als catalans i al seu parlament el suport i l’ànim que donaven a aquells que allà i arreu d’Espanya veien la fiesta com una aberració cultural i humana.
Xavier Ramírez
1 comentari:
Sobre gustos, no hay nada escrito. pero ¿todos los gustos son lícitos? y por otra parte, las tradiciones autorizan cualquier acto?
¿Porqué no continuar el derecho de pernada? era tradicional durante mucho tiempo.
¿Y los gladiadores? de hecho si es voluntario por ambas partes sería mas "licito" porque de poder, el toro no creo que estuviera de acuerdo.
Si es su gusto, y la ley lo permite, pueden seguir echando a los toros al mar, embolarlos, o sacrificar esos animales con todo el cariño del picador, los banderilleros y el estoque, sin olvidar la puntilla, tirar animales desde una torre y cualquier aberración que se les pueda ocurrir.
Ciertamente hay dos tipos de especies los homínidos y los humanos. son fáciles de reconocer los unos son egoístas y solo les motiva el placer propio, los otros se preguntan primero ¿si fuese yo me gustaría que me hicieran eso?
Publica un comentari a l'entrada