"Finalment, només una precaució. El Barça ha manifestat una intenció i hem visualitzat un esborrany de projecte. Cal que el projecte definitiu sigui un exemple mediambiental en si mateix (materials reciclats, ús energètic eficient, etc..) i no representi cap afectació envers l’entorn. Però la garantia que tenim és que aquest projecte ha de ser aprovat per l’Ajuntament amb informes previs de la Generalitat, tant d’urbanisme com els responsables del Departament de Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient. Molts ulls per garantir que el Barça, que per altra banda ha mostrat una actitud molt positiva, faci finalment un bon projecte per sumar qualitat a Viladecans i al Delta del Llobregat".
Així vaig acabar l’article publicat a la revista comarcal La Premsa del Baix ara fa més d’un any. I la precaució va ser encertada, perquè s’ha vist que ambientalment el projecte presentat pel Barça era deficient, malgrat les bones intencions manifestades. Projecte, per altra banda, que no estava encara aprovat, perquè el Ple Municipal de 24.09.2009, amb el vot a favor de tots els grups polítics, es va limitar a obrir la informació pública i a demanar l’informe preceptiu als serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge. Explico tot això perquè no puc acceptar les veus que, fent servir aquest informe, busquen disconformitats entre ICV-EUiA al govern municipal i ICV-EUiA a la Generalitat. Ni n’hi hagut ni n’hi haurà. Perquè sempre hem defensat el mateix: la conservació dels espais naturals del delta.
La nostra línia d’actuació ha estat sempre molt clara. Garantir la protecció i gestionar els àmbits per potenciar-ne els valors naturals. Així s’entén la creació del Consorci que gestiona els espais naturals del delta (www.deltallobregat.cat), i la voluntat de gestionar els Reguerons i garantir el corredor biològic de Can Sabadell, única via que permet la connexió amb el Remolar. El conveni firmat amb el Barça ajudava a aconseguir aquests objectius, ja que entregava els Reguerons i els espais adjacents al Remolar que ens permetien convertir la Riera de Sant Climent en l’eix connector.
En tot cas, ara tenim una situació completament diferent. I per a mi, pitjor que abans. Perquè hi ha una cosa que no es ressalta prou de l’informe: que l’espai urbanitzable on es volia fer el Barça Park continua essent urbanitzable. Ni zona Zepa ni Xarxa Natura 2000. Continua com a urbanitzable. Res no impedeix al Barça presentar un nou projecte, ara que li han dit quines condicions ha de complir. Però ha estat el Barça qui ha renunciat al seu propi projecte. Ara, ni tenim els Reguerons ni els espais vora el Remolar on el Consorci ja hi planificava derivar part de la pressió de visitants que està perjudicant la maresma. Però, en canvi, encara ens podrien fer uns equipaments esportius a la zona urbanitzable existent. Vist tot això, no em sembla cap bona notícia que el Barça, propietari de 60 hectàrees d’espais naturals a Viladecans, no vulgui fer el que deia al Conveni: un complex esportiu i de lleure que fos un referent mediambiental i que recolzés el reconeixement públic dels Espais Naturals del Delta i Viladecans. Allí o per sobre l’autovia, perquè mai no ens negarem a continuar guanyant espais lliures al delta, però en tot cas allà on a dia d’avui ja sigui legal urbanísticament i ambientalment. Però he de reconèixer que la vida és dura i segurament el conveni era massa bo com per ser veritat. O potser, i aquí se m’escapa, eren uns altres els interessos de tot plegat.
Així vaig acabar l’article publicat a la revista comarcal La Premsa del Baix ara fa més d’un any. I la precaució va ser encertada, perquè s’ha vist que ambientalment el projecte presentat pel Barça era deficient, malgrat les bones intencions manifestades. Projecte, per altra banda, que no estava encara aprovat, perquè el Ple Municipal de 24.09.2009, amb el vot a favor de tots els grups polítics, es va limitar a obrir la informació pública i a demanar l’informe preceptiu als serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge. Explico tot això perquè no puc acceptar les veus que, fent servir aquest informe, busquen disconformitats entre ICV-EUiA al govern municipal i ICV-EUiA a la Generalitat. Ni n’hi hagut ni n’hi haurà. Perquè sempre hem defensat el mateix: la conservació dels espais naturals del delta.
La nostra línia d’actuació ha estat sempre molt clara. Garantir la protecció i gestionar els àmbits per potenciar-ne els valors naturals. Així s’entén la creació del Consorci que gestiona els espais naturals del delta (www.deltallobregat.cat), i la voluntat de gestionar els Reguerons i garantir el corredor biològic de Can Sabadell, única via que permet la connexió amb el Remolar. El conveni firmat amb el Barça ajudava a aconseguir aquests objectius, ja que entregava els Reguerons i els espais adjacents al Remolar que ens permetien convertir la Riera de Sant Climent en l’eix connector.
En tot cas, ara tenim una situació completament diferent. I per a mi, pitjor que abans. Perquè hi ha una cosa que no es ressalta prou de l’informe: que l’espai urbanitzable on es volia fer el Barça Park continua essent urbanitzable. Ni zona Zepa ni Xarxa Natura 2000. Continua com a urbanitzable. Res no impedeix al Barça presentar un nou projecte, ara que li han dit quines condicions ha de complir. Però ha estat el Barça qui ha renunciat al seu propi projecte. Ara, ni tenim els Reguerons ni els espais vora el Remolar on el Consorci ja hi planificava derivar part de la pressió de visitants que està perjudicant la maresma. Però, en canvi, encara ens podrien fer uns equipaments esportius a la zona urbanitzable existent. Vist tot això, no em sembla cap bona notícia que el Barça, propietari de 60 hectàrees d’espais naturals a Viladecans, no vulgui fer el que deia al Conveni: un complex esportiu i de lleure que fos un referent mediambiental i que recolzés el reconeixement públic dels Espais Naturals del Delta i Viladecans. Allí o per sobre l’autovia, perquè mai no ens negarem a continuar guanyant espais lliures al delta, però en tot cas allà on a dia d’avui ja sigui legal urbanísticament i ambientalment. Però he de reconèixer que la vida és dura i segurament el conveni era massa bo com per ser veritat. O potser, i aquí se m’escapa, eren uns altres els interessos de tot plegat.
David Massana Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada