El diumenge proper, 28 de novembre, els catalans triarem els diputats que formaran el Parlament de Catalunya en el període 2010 a 2014. D’aquest Parlament en sortirà el proper President de la Generalitat.
S’han presentat més candidatures que mai, tot un ventall d’opcions, que alguns analistes alerten del perill d’italianització de la política catalana. Sembla, doncs, que el nou govern s’haurà de constituir mitjançant un pacte entre forces polítiques diferents, capaces de posar-se d’acord en un programa comú. Això es pot fer de dues maneres, o bé de forma transparent: govern multipartit; o bé de forma opaca: govern unitari amb pactes entre partits no explícits.
Els catalans i catalanes som diversos i plurals i amb prou maduresa democràtica per arribar a entendre’ns partint des de posicions diferents.
El Partit dels Socialistes encara aquestes eleccions amb la voluntat ferma de voler continuar governant, des de la feina feta en els últims set anys de Governs de Progrés i amb l’oferta d’un programa per els propers quatre anys, que consolida els avanços socials i que impulsa la transformació de la societat catalana vers el benestar.
El nou govern de la Generalitat haurà d’encarar una conjuntura molt desfavorable i una gran crisi econòmica, pèrdua dels valors cívics i descrèdit de l’acció política.
Per això, els Socialistes defensem:
L’economia productiva i l’impuls als sectors econòmics emergents.
La cohesió i la inclusió social
El paper de la política com a eina per encarar els problemes reals dels ciutadans i aplicar solucions de la forma més consensuada possible.
Algunes opcions polítiques plantegen la independència de Catalunya com a solució dels problemes dels catalans. Els socialistes no ho creiem. En un món cada vegada més interdepenent, en una societat prou complexa, en què els recursos són limitats i que camina cada vegada més cap al treball en xarxa, creure que les accions unilaterals poden fer-nos esquivar una crisi global, és com a mínim ingenu.
Catalunya, un sol poble amb diversitat lingüística, amb referents culturals múltiples, però amb voluntat nacional ferma. Això vol dir desplegar en la seva totalitat l’Estatut d’Autonomia aprovat per la ciutadania i impulsant si cal la reforma de la Constitució per aconseguir un estat federal que reconegui la pluralitat nacional, lingüística i cultural dels Pobles d’Espanya.
Els socialistes creien en el Catalanisme Federalista que permeti la convivència en la diferència, la cooperació i la solidaritat entre les nacions i regions d’Espanya.
Moltes opcions polítiques defensen, directament o indirectament, reduir el paper del sector públic, demanant directament la supressió de serveis o bé indirectament demanant una forta reducció de la despesa pública, o el que ve a ser el mateix: defensen més llibertat del mercat, negant el paper de les polítiques públiques com a garants de la redistribució de rendes i per tant de la universalització dels serveis.
Els Socialistes defensem el paper del sector públic per superar l’impacte de la crisis i evitar la fractura social. Cal impulsar les inversions en:
Capital físic: infraestructures, equipaments.
Capital humà: formació, recerca, investigació i desenvolupament.
Previsió: planificació del territori, seguretat.
Cal impulsar als sectors productius d’ocupació d’alta qualitat:
Reconvertint la indústria tradicional.
Recolzant, sector bio, cultura i audiovisual, energia i tecnologies de la informació i del coneixement.
Prioritzant la formació dels treballadors i treballadores per possibilitar el canvi de sector de treball.
Oferint formació específica per a persones amb formació bàsica.
La dreta històricament ha defensat els interessos de les grans corporacions, es desentén dels principis de subsidiarietat i de proximitat. Aposta per les grans decisions a nivell d’Estat i abandona els interessos i necessitats del assalariats, petits i mitjans emprenedors, botiguers, menestrals i pagesos, que utilitza i manipula embolcallant-los en la bandera i la pàtria i atemorint-los amb el fantasma de la por i del greuge extern.
El Partit dels Socialistes de Catalunya vol renovar amb els catalans i catalanes el seu compromís d’avançar cap a una societat més justa, més pròspera, més lliure.
Som la garantia del Progrés.
Joan Pidelaserra
S’han presentat més candidatures que mai, tot un ventall d’opcions, que alguns analistes alerten del perill d’italianització de la política catalana. Sembla, doncs, que el nou govern s’haurà de constituir mitjançant un pacte entre forces polítiques diferents, capaces de posar-se d’acord en un programa comú. Això es pot fer de dues maneres, o bé de forma transparent: govern multipartit; o bé de forma opaca: govern unitari amb pactes entre partits no explícits.
Els catalans i catalanes som diversos i plurals i amb prou maduresa democràtica per arribar a entendre’ns partint des de posicions diferents.
El Partit dels Socialistes encara aquestes eleccions amb la voluntat ferma de voler continuar governant, des de la feina feta en els últims set anys de Governs de Progrés i amb l’oferta d’un programa per els propers quatre anys, que consolida els avanços socials i que impulsa la transformació de la societat catalana vers el benestar.
El nou govern de la Generalitat haurà d’encarar una conjuntura molt desfavorable i una gran crisi econòmica, pèrdua dels valors cívics i descrèdit de l’acció política.
Per això, els Socialistes defensem:
L’economia productiva i l’impuls als sectors econòmics emergents.
La cohesió i la inclusió social
El paper de la política com a eina per encarar els problemes reals dels ciutadans i aplicar solucions de la forma més consensuada possible.
Algunes opcions polítiques plantegen la independència de Catalunya com a solució dels problemes dels catalans. Els socialistes no ho creiem. En un món cada vegada més interdepenent, en una societat prou complexa, en què els recursos són limitats i que camina cada vegada més cap al treball en xarxa, creure que les accions unilaterals poden fer-nos esquivar una crisi global, és com a mínim ingenu.
Catalunya, un sol poble amb diversitat lingüística, amb referents culturals múltiples, però amb voluntat nacional ferma. Això vol dir desplegar en la seva totalitat l’Estatut d’Autonomia aprovat per la ciutadania i impulsant si cal la reforma de la Constitució per aconseguir un estat federal que reconegui la pluralitat nacional, lingüística i cultural dels Pobles d’Espanya.
Els socialistes creien en el Catalanisme Federalista que permeti la convivència en la diferència, la cooperació i la solidaritat entre les nacions i regions d’Espanya.
Moltes opcions polítiques defensen, directament o indirectament, reduir el paper del sector públic, demanant directament la supressió de serveis o bé indirectament demanant una forta reducció de la despesa pública, o el que ve a ser el mateix: defensen més llibertat del mercat, negant el paper de les polítiques públiques com a garants de la redistribució de rendes i per tant de la universalització dels serveis.
Els Socialistes defensem el paper del sector públic per superar l’impacte de la crisis i evitar la fractura social. Cal impulsar les inversions en:
Capital físic: infraestructures, equipaments.
Capital humà: formació, recerca, investigació i desenvolupament.
Previsió: planificació del territori, seguretat.
Cal impulsar als sectors productius d’ocupació d’alta qualitat:
Reconvertint la indústria tradicional.
Recolzant, sector bio, cultura i audiovisual, energia i tecnologies de la informació i del coneixement.
Prioritzant la formació dels treballadors i treballadores per possibilitar el canvi de sector de treball.
Oferint formació específica per a persones amb formació bàsica.
La dreta històricament ha defensat els interessos de les grans corporacions, es desentén dels principis de subsidiarietat i de proximitat. Aposta per les grans decisions a nivell d’Estat i abandona els interessos i necessitats del assalariats, petits i mitjans emprenedors, botiguers, menestrals i pagesos, que utilitza i manipula embolcallant-los en la bandera i la pàtria i atemorint-los amb el fantasma de la por i del greuge extern.
El Partit dels Socialistes de Catalunya vol renovar amb els catalans i catalanes el seu compromís d’avançar cap a una societat més justa, més pròspera, més lliure.
Som la garantia del Progrés.
Joan Pidelaserra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada