Hi ha qui projecta el Viladecans del futur, i ho fa explotant al màxim les potencialitats demogràfiques i econòmiques del nostre territori, guiant-se pel que li dóna de marge el PGM de 1976, una llei predemocràtica, que no té cap criteri ni ecològic ni sostenible, conceptes que en l’actualitat, a causa de la por al canvi climàtic, està en veu de tots els polítics, que fins i tot els fan servir per justificar l’injustificable. Vet aquí un exemple.
Volen que Viladecans arribi a 75.000 habitants el 2025, per això han projectat la construcció de 4.884 habitatges nous dins el casc urbà, i sobretot destruint la zona agricola-forestal d’Oliveretes, i és clar, per fer-ho sostenible cal anivellar una de les principals balances, cal crear llocs de treball, una de les causes principals per la qual la gent decideix el lloc on viure.
Així pronostiquen que cal arribar a la fita de 36.048 llocs de treball, i partint que en l’actualitat Viladecans en té 16.471 (2009), com ens ho farem? O millor dit, com planifiquen que ho faran?
Doncs es veu que ja ho tenen clar: sent molt optimistes planifiquen 12.000 llocs de treball nous al Parc de Negocis i al Parc Aeroespacial, i 2.554 llocs de treball més a la zona d’Oliveretes i a les noves rehabilitacions urbanes. Si ho sumem, ens falten 5.000 llocs de treball encara.
Aquest és el principal motiu de voler desenvolupar el projecte Parc del Delta de Viladecans, un projecte que vol convertir 217 hectàrees actualment espais naturals i agrícoles, al voltant del Camí de les Filipines, en terrenys on construir equipaments comunitaris (152 ha.) i en zona d’instal·lacions turístiques i de lleure (5,7 ha. dedicades al comerç, 12,7 ha. a hotels, i 13,7 ha. al sector terciari), on s’instal·laran negocis que ens donaran els 5.000 llocs de treball que ens faltaven per ser sostenibles.
El que fa riure és llegir textualment en la memòria d’aquest projecte que "només d’aquesta manera Viladecans podrà recórrer amb garanties el camí cap a la sostenibilitat".
No sé com veieu el panorama, però de nou se’ns planteja un projecte que només juga a favor dels poders econòmics que ens han portat a la crisi que estem patint, i que destrueix el nostre paisatge, patrimoni i territori d’un delta, que ja ha estat prou agredit, i que si es continua formigonant, perdrà la seva identitat i característiques.
Estic segur que hi ha altres maneres de desenvolupar projectes, més creatius i dinamitzadors que no pas seguir apostant pel totxo i per projectes més del segle passat que de l’actual. Però que hi farem, tenim els polítics que ens mereixem...
Volen que Viladecans arribi a 75.000 habitants el 2025, per això han projectat la construcció de 4.884 habitatges nous dins el casc urbà, i sobretot destruint la zona agricola-forestal d’Oliveretes, i és clar, per fer-ho sostenible cal anivellar una de les principals balances, cal crear llocs de treball, una de les causes principals per la qual la gent decideix el lloc on viure.
Així pronostiquen que cal arribar a la fita de 36.048 llocs de treball, i partint que en l’actualitat Viladecans en té 16.471 (2009), com ens ho farem? O millor dit, com planifiquen que ho faran?
Doncs es veu que ja ho tenen clar: sent molt optimistes planifiquen 12.000 llocs de treball nous al Parc de Negocis i al Parc Aeroespacial, i 2.554 llocs de treball més a la zona d’Oliveretes i a les noves rehabilitacions urbanes. Si ho sumem, ens falten 5.000 llocs de treball encara.
Aquest és el principal motiu de voler desenvolupar el projecte Parc del Delta de Viladecans, un projecte que vol convertir 217 hectàrees actualment espais naturals i agrícoles, al voltant del Camí de les Filipines, en terrenys on construir equipaments comunitaris (152 ha.) i en zona d’instal·lacions turístiques i de lleure (5,7 ha. dedicades al comerç, 12,7 ha. a hotels, i 13,7 ha. al sector terciari), on s’instal·laran negocis que ens donaran els 5.000 llocs de treball que ens faltaven per ser sostenibles.
El que fa riure és llegir textualment en la memòria d’aquest projecte que "només d’aquesta manera Viladecans podrà recórrer amb garanties el camí cap a la sostenibilitat".
No sé com veieu el panorama, però de nou se’ns planteja un projecte que només juga a favor dels poders econòmics que ens han portat a la crisi que estem patint, i que destrueix el nostre paisatge, patrimoni i territori d’un delta, que ja ha estat prou agredit, i que si es continua formigonant, perdrà la seva identitat i característiques.
Estic segur que hi ha altres maneres de desenvolupar projectes, més creatius i dinamitzadors que no pas seguir apostant pel totxo i per projectes més del segle passat que de l’actual. Però que hi farem, tenim els polítics que ens mereixem...
Ricard Caba
1 comentari:
Como dijo Einstein, no son los que hacen mal el problema, sino los que se quedan sentados mirando sin hacer nada.
¿De que sirve votar a un partido que hará lo que quiera sin tener en consideración la base de los ideales por los cuales le votaste.
La culpa es de todos, por permitir que nos defrauden, de que esté mal visto denunciar, seas o no del partido, las retribuciones pactadas, las deudas de favores de los partidos, que los partidos políticos son un negocio, o casi atraco puesto que son quienes dictan cuanto y en que se va a gastar el dinero publico que pagamos sin derecho a enmienda o veto, obligatoriamente, por el derecho concedido por los ignorantes e incoherentes que se quedan sentados sin hacer nada.
No creo que puedan considerarse capacitados los que nos han traído hasta aquí, ni que piensen en lo que será bueno para lo que suceda dentro de 20 años, si son tan ciegos que no quieren ver, que su miserable egoísmo nos lleva a todos a un colosal desastre por 30 monedas.
Ser representante de una comunidad ya sea de vecinos, de un grupo, pueblo o país tienen una gran responsabilidad. y cuando se esconden secretos y deja de ser transparente (si alguna vez lo ha sido) Solo puede demostrar culpabilidad.
Serian necesarias ciertas reformas urgentes, como no otorgar el poder absoluto a nadie mas que al pueblo. si un alcalde, senador o ministro pierde la credibilidad de sus votantes debería tener el pueblo, al que traiciona, el verdadero poder de destituir a que se beneficie o malverse a costa de la mayoría.
Los que están sentados en una silla viendo pasar las cosas solo tienen una única oportunidad de hacer algo cada 4 años. Se ha de ser muy inconsciente para no meditar bien lo que se deba hacer.
Publica un comentari a l'entrada