 |
| Cal Carcereny, rehabilitat |
 |
| Catifa reivindicativa de Corpus |
El carrer d’Àngel Guimerà, un dels més antics de la nostra ciutat, va patir una convulsió, ara fa una dècada, amb l’aprovació d’un Pla urbanístic que preveia una transformació radical de la seva imatge, ignorant el seu important valor patrimonial, identitari i sentimental.
El Ple de l’Ajuntament de Viladecans havia aprovat un projecte urbanístic que preveia l’enderrocament del front de cases del carrer d’Àngel Guimerà, del número 1 a l’11, que va des de la porta del jardí de l’Ajuntament fins a gairebé a tocar del carrer de la Farina amb l’objectiu d’ampliar el mateix jardí. Dit d’una altra manera: amb aquest projecte desapareixien les cases de cal Pintor, cal Barber, cal Tòfol, cal Pepet de la Torre, cal Carcereny i cal Ginestar i amb elles també desapareixia el traçat sinuós del carrer, el seu valor històric i en conseqüència s’escapçava la seva identitat. El projecte també preveia la construcció d’un aparcament subterrani en una part del jardí i la conversió del jardí en una plaça dura. Per altra banda, amb l’enderrocament de cal Carcereny es perllongava el carrer de les Sitges fins arribar al carrer del Sol i a la banda nord d’aquest nou tram s’hi preveia la construcció de noves edificacions, en una part de les quals s’hi encabirien, en un terreny indivís, els propietaris expropiats.
Els propietaris afectats van començar a rebre notificacions de l’administració municipal sobre la futura execució del Pla a l’any 1989, i és amb això que la Teresa Casadó Tugas, propietària de les cases número 5 i 7, i l’Adelina Pugès Tort propietària de la casa de ca l’Escuder, única propietat afectada del carrer del Sol, van iniciar consultes amb un advocat conegut de l’Adelina. Amb aquest primer advocat es van emprendre determinades accions legals, el resultat de les quals no va ser gens favorables als interessos dels afectats. A l’any 1997, la Teresa s’en va anar a consultar un altre despatx d’advocats amb qui van començar a parlar de la conveniència de crear una plataforma veïnal.
Sergi Camí Górriz era membre del grup de xanquers i d’animació “Stolabitna”, els quals tenien com a local el pis de dalt de cal Barber, al número 3 del carrer d’Àngel Guimerà; a la planta baixa d’aquesta mateixa casa hi havia la botiga de ceràmica de l’Encarni García Jiménez. La Teresa Casadó, que estava del tot decidida a lluitar per salvar casa seva, li va preguntar al Sergi sobre el funcionament d’aquestes plataformes veïnals que li havien parlat al despatx d’advocats; el Sergi li va donar totes les explicacions i al mateix temps li va oferir el seu ajut.
A cavall dels anys 1998 i 1999, els veïns afectats van començar a actuar penjant pancartes als balcons de les seves cases amb eslògans com ara: “Salvem el Casc Antic”, “No a la destrucció del Casc Antic” i “Montfort tens el poder però no tens la raó”.
La Teresa Casadó va pensar que s’havia d’informar a la ciutadania del Pla urbanístic que es pretenia executar. Calia fer-ne difusió. És per això que va creure, al tenir la Fira de Sant Isidre a prop, que seria bo de presentar al concurs-exposició de fruits del camp una panera com a denúncia del que es pretenia fer al carrer d’Àngel Guimerà. Així doncs, el marit de la Teresa se’n va anar a la Cooperativa Agrària a inscriure-la per al concurs en la modalitat artística.
Van començar l’elaboració de la panera construint amb marqueteria el perfil de les cases amenaçades i, entre tota la família, mantenint-ho en secret, van anar cobrint la fusta amb gra de diferents tipus i colors. La idea era fer un gegant construït amb pells d’hortalisses, al qual li sortien els diners de les butxaques, atansant-se amb actitud amenaçadora al damunt de les cases del carrer Àngel Guimerà. Amb el treball enllestit i arribat el moment de traslladar la panera fins el recinte del concurs, van decidir d’esperar-se fins a la una de la matinada per tal de ser dels últims i així passar el més desapecebuts possible. Així doncs, arribada l’hora van col·locar la panera al seu lloc i van marxar. A l’endemà es va produir l’enrenou. La Teresa Casadó explica que les autoritats municipals van exigir que es tragués aquella panera o no s’inaugurava la fira. La Cooperativa Agrària, organitzadora de l’exposició, va fer costat a la Teresa i al final van inaugurar el concurs amb l’acord que es traguessin els diners de les butxaques del gegant.
La panera de denúncia que la Teresa i la seva família havien presentat a la Fira de Sant Isidre va representar un punt d’inflexió en aquell incipient moviment veïnal. El Joan Bonich Roset ho explica així: “Aquella panera va ser el detonant perquè la Plataforma comencés a funcionar. El seu impacte va fer conscienciar molta gent, el meu cunyat Anton Piqué era un dels afectats i jo m’hi vaig implicar”.
A partir d’aquí és quan es constitueix formalment la Plataforma Salvem el Casc Antic i comencen les reunions un cop per setmana, primer al Centre Cultural i després a cal Carcereny ja com a seu permanent de l’entitat. Van ser molts els viladecanencs que es van anar aplegant a l’entorn de la Plataforma per treballar-hi o donar-hi suport, també van ser moltes les entitats que es van oferir per colaborar, com també ho van fer els partits polítics. El nucli més actiu estaria format per unes 20 o 25 persones i a les assemblees s’havia arribat fins a la vuitantena de participants.
Amb la Plataforma engegada, el Sergi Camí se’n va anar a veure l’Encarni García, la ceramista de la planta baixa de cal Barber, convencent-la que s’integrés a l’organització. Ella mateixa explica que després d’acceptar l’oferiment del Sergi van nomenar-la portaveu en una assemblea a la qual ella no havia assistit. L’Encarni va proposar de compartir la responsabilitat amb l’objectiu que el càrrec fos més representatiu, i finalment es va acordar nomenar l’Encarni García i el Joan Bonich com a coportaveus de la Plataforma Salvem el Casc Antic.
La primera acció que es va emprendre va ser expressar públicament el rebuig al Pla cada dijous a les 7 de la tarda, primer en forma de manifestació, després en forma de concentració a la plaça de la Vila. Cal destacar la voluntat i l’esforç dels organitzadors de mantenir el caràcter pacífic de les concentracions, procurant sempre d’evitar o reconduir les actituds poc respectuoses que en alguna ocasió s’havien produït per part d’alguns dels assistents.
El setembre d’aquell mateix any de 1999, la Plataforma va organitzar per la Festa Major la Festa dels Aparadors. El carrer es va convertir en una llarga sala d’exposicions amb fotografies antigues per les parets, mentre que els aparadors de les botigues i també algunes cases obertes, oferien una mostra d’elements antics com ara vestits de les àvies i diferents estris i objectes que van cridar l’atenció i la curiositat dels molts viladecanencs que es van acostar a visitar l’exposició; al mateix temps es van fer llaços verds per a la solapa: Posa’t el llaç pel Casc Antic.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada