És una tradició nadalenca europea que de mica em mica s’ha anat implantant també entre nosaltres, i que aquest any arriba a l’Àtrium de Viladecans de la mà de la Coral Cantiga i de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. Un veritable privilegi per a la nostra ciutat.
Per a qui no és especial coneixedor de la música mal anomenada “clàssica” és possible que el Messies de Händel només sigui aquell esplèndid “Al·leluia” que no deixa indiferent ningú, perquè anima fins i tot les pedres.
Però el Messies és molt més que això: és allò que en diuen un “oratori”. Una obra típica del barroc (1741), que en la seva recerca constant d’espectacularitat, posa música, i una música molt teatral, encara que no es representi, a textos més o menys piadosos. Recordem que és el segle en què l’òpera pren volada i en què es produïen a Europa dos fenòmens aparentment contradictoris. D’una banda, l’inici del pensament racionalista il·lustrat, i d’una altra, el ple desenvolupament, en un context pacífic, de les esglésies reformades (protestants).
L’Església reformada, a Alemanya i a Anglaterra, comptava ja amb la tranquil·litat necessària, amb excel·lents músics que podien expressar-se amb més llibertat que dins l’església catòlica, i amb una certa tradició litúrgica. La primera part del segle XVIII és la de les grans obres de Bach i de Händel, –que per cert van néixer el mateix any i a Saxònia. Es tracta d’obres religioses on l’accent de la reforma es nota molt. En el cas de Bach, que en la major part de la seva vida va dependre laboralment d’esglésies luteranes, es nota en els espais de participació dels feligresos i en la simplicitat i la bellesa dels himnes luterans, sovint basats en temes populars. Händel, però, va establir-se a Londres, i va treballar al servei de la cort reial. El seu ofici era, doncs, més profà i comptava amb els millors recursos. De fet, entre les seves obres més conegudes n’hi ha una per acompanyar els focs artificials de la cort, i una altra per acompanyar el seguici reial en un viatge pel Tàmesis.
El Messies és, doncs, un oratori religiós fet des de la cort. Parteix d’un text, de Charles Jennes, que bàsicament és un recull de fragments de la Bíblia, molt ben triats, en funció del seu sentit religiós i, sobretot, en funció de la seva bellesa poètica.
El text no és gens descriptiu, en el sentit que no explica la vida de Jesús, d’altra banda ben coneguda pel públic del segle XVIII. És un text litúrgic, és a dir, algunes de les cites bíbliques s’utilitzaven com a pregària comunitària en l’església anglicana. En les seves tres parts, al·ludeix a qüestions cabdals des de la fe cristiana:
- L’espera del Messies (l’Advent i el Nadal)
- El patiment i la mort de Jesús, i la resurrecció (és aquí on hi ha el cèlebre Al·leluia)
- El triomf sobre la mort, la vida eterna, la vida de l’Església.
La música del Messies, que Händel va escriure en tres setmanes!, és senzillament fantàstica i s’adapta perfectament al text. Quan els àngels canten gairebé sents com mouen les ales. Quan, seguint el text d’Isaïes, s’alçaran les fondalades,s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall, notes com la veu del solista s’enfila amunt quan parla d’alçar-se i baixa quan arriba a les fondalades. Tota la capacitat expressiva del barroc es posa en tensió. Per això és molt important fer l’esforç d’escoltar el Messies intentant seguir-ne el text.
Res més, us desitjo que hi assistiu i que en gaudiu. És a l’abast de tothom, com les que de debò són grans obres, perquè en cada moment de la vida en podeu assaborir una bellesa diferent.
I acabo citant un dels textos, molt adequat per a la crisi que estem vivint, i que és tal i com comença el Messies: Consoleu, consoleu el meu poble, i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud. En temps de crisi fa de bon sentir. Tant de bo!
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada