La Torre Modolell, la seu de l’Ajuntament de Viladecans, tots la tenim molt vista. Però… us heu aturat mai a mirar-la detingudament? No? Doncs segur que, si ho feu, hi trobareu un munt de belleses desconegudes. Aquests dies de Nadal poden ser una bona ocasió per fer-ho.
Per situar-nos d’entrada, diguem que la Torre Modolell és un palau modernista d’estil neogòtic construït l’any 1892 per l’arquitecte figuerenc Josep Azemar per encàrrec de Magdalena Modolell i el seu marit Jaume Nogués, en la línia del que era habitual en la burgesia catalana de l’època, que afirmaven el seu estatus amb la construcció de vistoses residències. Sens dubte que en el Viladecans de finals del segle XIX, en què la majoria de cases eren baixes i molt senzilles, la construcció d’aquell palau devia causar impacte.
I ara, posem-nos a mirar. La millor perspectiva la tindrem si ens situem davant de la porta del número 7 de la plaça. Doncs som-hi.
El centre del palau és la torre quadrada del segle XVI, una torre de guaita edificada en el seu moment per prevenir les incursions de pirates i bandolers. Mantenint, doncs, aquesta torre central, Azemar va construir la seva obra, substituint les edificacions que abans hi havia adossades a banda i banda. Cal dir, però, que el campanar que actualment corona la torre de guaita llavors no hi era, sinó que es va construir l’any 1937, aprofitant les campanes de l’església parroquial de Sant Joan, que havia estat cremada a l’inici de la guerra civil, i que eren de propietat municipal.
Mirem ara cap a l’esquerra de la torre de guaita. Hi trobem, de seguida, l’entrada principal del palau, amb un balcó-tribuna especialment ornamentat, i amb unes grans finestres amb barana a cada costat. Aquesta entrada principal, que dóna pas tant a l’escala monumental que puja al primer pis com al jardí del palau, en l’actualitat habitualment està tancada. A continuació, hi veiem una segona torre, amb la qual s’acaba el palau pròpiament dit. Tant en aquesta banda esquerra com a la banda dreta i tot al llarg del carrer d’Àngel Guimerà, podem observar que els elements de suport de la façana, brancals, llindes, ampits, etc., són de pedra vermella de marès. Igualment, podem veure que Azemar també va fer servir materials i elements decoratius característics del modernisme, com són l’estuc en imitació de pedra, reixats de ferro forjat, i vitralls a les finestres.
Després d’aquesta segona torre, l’edifici continua amb una façana més baixa i senzilla, construïda en una fase posterior, l’any 1899. En aquest part de l’edifici, que inicialment tingué funcions de magatzem, l’arquitecte hi va mantenir –i encara hi són ara– les voltes de la planta baixa amb els pilars de pedra vermella que les sostenien, originaris del segle XVIII, de quan allà hi havia una fassina on es feia aiguardent. Aquesta part de l’edifici amb les voltes i els pilars de fet era més llarga, i ocupava part de l’espai que avui fa d’aparcament, com es pot comprovar si un mira la paret de ponent de l’edifici, en què es veuen els senyals de dues de les voltes i el seu pilar central.
Si mirem ara cap a la dreta de la torre de guaita, trobarem en primer lloc una entrada secundària del palau, que era l’entrada dels masovers i ara és l’entrada de l’Ajuntament. Ja a la cantonada, hi tenim el balcó que dóna a la plaça i que porta gravat a sobre la data de la construcció: “Any 1892”. Si mirem més amunt encara, sota la torreta amb espiells, veurem, a la banda de la plaça, un medalló amb les inicials “MM”, de Magdalena Modolell, i a la banda del carrer Àngel Guimerà, un altre medalló amb les inicials “JN”, de Jaume Nogués, el seu marit.
Seguint el carrer Àngel Guimerà, continuarem veient el mateix tipus de finestres i decoració. I, al final de l’edifici, trobem una altra entrada secundària i, a dalt, una torreta amb espiells bessona de la d’abans.
Per acabar, podem aixecar els ulls a la teulada de l’edifici, i adonar-nos que també se li ha volgut donar una vistositat especial: el palau, en efecte, està cobert per teula d’estil àrab esmaltada de color negre, un altre dels elements de gust modernista que Josep Azemar va utilitzar.
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada